Democràcia econòmica
Cooperativisme i transició energètica: el cas de SOM Energia
El canvi de model energètic
El canvi climàtic és, sense cap mena de dubte, el principal repte de civilització que tenim. Es tracta d’una qüestió prioritària a la qual ha de respondre la humanitat a fi de preservar-se a si mateixa d’unes condicions de vida que podrien ser extremadament hostils en una bona part del planeta entrada ja la segona meitat d’aquest segle.
L’escalfament global que ja estem patint té el seu origen també en l’estil de vida nascut als països industrialitzats, i té com a causa principal l’ús massiu d’energia d’origen fòssil i de tot tipus de matèries primeres mitjançant un sistema econòmic lineal extractivista. En definitiva, les economies industrials s’han desenvolupat malbaratant unes reserves energètiques no renovables, és a dir finites, responsables de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). El gran desenvolupament de la riquesa que ha experimentat la humanitat en els dos darrers segles, el fort creixement de la producció agrícola i industrial, paral·lel al creixement exponencial de la població mundial, guarda proporció amb l’ús d’energia fòssil, l’increment de la concentració de CO2 a l’atmosfera conseqüència del model energètic basat en el carbó i els hidrocarburs. És urgent, doncs, canviar el sistema energètic, transformar l’economia lineal en circular i canviar les pautes de consum, sobretot disminuint la intensitat en l’ús d’energia en la producció industrial i agrícola, i en els hàbits i comportaments de consum domèstic i de mobilitat. En altres paraules, hem de desmaterialitzar i descarbonitzar l’economia. I el sindicalisme, un cop més, s’ha de situar a l’ofensiva per impulsar els canvis, tot incorporant criteris per minimitzar els impactes socials sobre les persones treballadores.
A tal efecte, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP21), celebrada l’any 2015, a París, va arribar a un Acord (Acord de París) comprometent als països signants a reduir les emissions de GEH amb el fi d’evitar un perillós i progressiu increment de la temperatura. Els programes i mesures adoptades a la Conferència de les Parts (COP24), a la ciutat Polonesa de Katowice, al 2018, concreten un conjunt de polítiques de reducció obligatòria d’emissions amb l’horitzó 2050. Per evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti per sobre d’1,5 graus, els països hauran de fer grans esforços que comporten una transició completa del model energètic de les fonts convencionals a d’altres renovables, com a màxim l’any 2050. Per aconseguir-ho cal una reconversió industrial molt important, d’una banda, i, ens atreviríem a dir, una “reconversió social” de l’altra.
Es podran mantenir els nivells de creixement econòmic dins l’estricte compliment dels compromisos de Katowice? Resultarà força complicat. La raó és que en el futur no hi tornarà a haver la disponibilitat energètica, tant en quantitat, com en qualitat i accessibilitat (el que vol dir també energia barata) de què hem gaudit fins ara. L’aprofitament de l’energia renovable a través de tecnologies diverses (solar tèrmica, fotovoltaica, biomassa, eòlica, etc.) canvia la forma de produir i de consumir l’energia. Per tant, no és només un canvi de procedència sinó un canvi de paradigma energètic. Per sostenir el benestar en una economia alimentada amb fonts renovables, amb un creixement més limitat, caldrà que la transició es faci en termes de redistribució i de justícia social.
Canvis a la indústria i al mercat de l’energia
La generació d’energia mantindrà a mig termini una tendència a l’electrificació i la generació descentralitzada. Pel que fa a la demanda, la primera estratègia ha de ser maximitzar l’eficiència en l’ús de l’energia i canviar els comportaments més intensius en consum energètic. Les derivades d’aquests grans principis són moltes i de calat. Per exemple, en el transport, que representa gairebé el 40 % del consum d’energia final a Catalunya (amb més del 90 % d’aquest consum provinent del petroli), alguna cosa es mou. S’estan plantejant impostos al CO2 dels vehicles particulars, noves taxes municipals (com l’increment del preu de les zones d’aparcament rotatori), restriccions al trànsit dins de grans ciutats, limitació i impostos a l’aviació, entre altres. El canvi afecta al sector industrial de l’automòbil, que ha vist ja davallar les matriculacions i ha començat a repercutir-ho amb reduccions de la capacitat productiva (amb evidents impactes sobre les plantilles). Es tracta de l’inici d’una gran reconversió, que passa de moment pel vehicle elèctric amb bateria d’ions de liti.
El sector agrari i ramader haurà de fer grans canvis perquè la ramaderia avui és excessivament intensiva en energia i aigua, dos recursos que seran escassos. Altres sectors industrials com el químic estan cridats a profundes transformacions, derivades per exemple de la prohibició de fabricar plàstics d’un sol ús. A no trigar, afectarà a la química bàsica i a la refinació. En el flanc de la generació elèctrica, ja s’estan produint conflictes laborals pel tancament de les centrals de carbó. Els conflictes es podrien estendre a les nuclears si no hi ha plans de relleu perquè s’acosta el final de la seva vida útil. També afectarà a les indústries grans consumidores d’energia com la de l’acer, l’alumini, el vidre, la ceràmica i el ciment, entre altres, que han de replantejar els processos productius (en alguns casos, aquest procés ja s’ha iniciat). La reconversió dels processos industrials provocarà conflictivitat si no hi ha plans nacionals o comarcals i una veritable concertació social per afrontar-la de forma que no siguin les persones treballadores les perjudicades.
El mercat de l’energia s’està transformant paulatinament amb la penetració de les instal·lacions d’energia renovables. Això implicarà electrificar els consums domèstics i de la mobilitat. Canviarà dràsticament el model de negoci de les energètiques, que hauran de fer grans inversions i hauran de modificar sensiblement o tancar les centrals més contaminants. L’autoconsum elèctric canviarà radicalment el rol dels consumidors, que esdevindran també productors. La xarxa elèctrica de baixa tensió serà bidireccional i la generació distribuïda aproximarà al màxim producció i consum.
Però tots aquests grans canvis suposaran també grans oportunitats de rellançament industrial per a la construcció de les infraestructures del nou sistema energètic i de les noves xarxes de transport públic col·lectiu, i la transformació de les ciutats. També per implementar nous processos productius lliures de carboni, i nous productes com els vehicles elèctrics, els ferrocarrils, els nous materials obtinguts amb processos de química molecular que substituiran, per exemple, components per a la construcció i la rehabilitació integral del parc immobiliari. Es poden crear gran quantitat de llocs de treball de qualitat (ocupació verda). Però perquè això passi caldrà que tant la iniciativa privada com la pública col·laborin en plans de reindustrialització, amb programes de política industrial concertats amb els sindicats i resta d’agents socials, amb programes de transició justa que acompanyin els i les treballadores en tot moment perquè mantinguin l’ocupabilitat, actualitzin els seus coneixements i els adaptin als nous llocs de treball demandats.
També caldran plans comarcals de reindustrialització per rellançar econòmicament territoris depauperats per grans tancaments empresarials. En definitiva, la transició energètica serà la gran oportunitat d’aquest segle per abordar els dos reptes principals: frenar el canvi climàtic i lluitar contra la desigualtat social. El sindicalisme hi té molt a dir: no oposar-se a la transició sinó fomentar-la, i forçar que la transició es faci amb justícia social.
El cas de Som Energia
La cooperativa energètica Som Energia (SE)[1] va néixer a Catalunya, l’any 2010.
Tot i que ha canviat d’ubicació, el seu origen es pot trobar a una de les seus de la Universitat de Girona. De fet, aquesta veritable empresa energètica va partir de l’impuls d’un grup d’alumnes i de professors d’aquesta universitat, destacant la figura de Gijsbert Huijink, veritable fundador de la cooperativa i el seu primer gerent.
SE intenta reproduir experiències de cooperativisme energètic que funcionen des de fa molts anys a altres estats europeus. En aquestes organitzacions, milers de persones són copropietàries i obtenen energia verda, produïda per molins eòlics, plaques solars o biogàs. Enercoop, a França (10.000 socis/es), Ecopower, a Bèlgica (30.000 socis/es) o Greenpeace Energy, a Alemanya (1.800 socis/es) són alguns bons exemples.
A nivell de l’Estat espanyol cal destacar el cas de la Cooperativa Eléctrica San Francisco de Asís, de Crevillent (País Valencià)[2]. Des de fa prop de 100 anys, abasteixen als seus socis (més de 8.000) d’energia a partir de fonts renovables. Amb projectes en marxa a Portugal, aquesta és una de les cooperatives energètiques més antiga de l’Estat. Fou creada l’any 1925 en un municipi de prop de 30.000 habitants d’Alacant. Produeix energia amb instal·lacions fotovoltaiques i una central hidroelèctrica a Calasparra (Múrcia), lidera el grup ENERCOOP en el qual s’integren les comercialitzadores propietat de la cooperativa. Factura més de 85 milions d’euros a l’any. És líder també del “Grupo de Compras Cooperativo” del qual formen part 21 cooperatives, entre altres, SE.
SE es va crear amb tres principis bàsics: la comercialització d’electricitat verda[3], la inversió en noves instal·lacions d’energies renovables sota criteris de desenvolupament sostenible, la sensibilització i l’educació ambientals per reduir el malbaratament energètic, massa habitual encara. Es defineix com a una cooperativa de consum d’energia verda sense afany de lucre. Reinverteix els possible beneficis en el funcionament propi de SE.
A finals del mes de gener de 2020, SE comptava amb més de 64.000 persones sòcies de diferents parts de l’Estat espanyol (amb un lògic predomini de Catalunya, donat el seu bressol gironí), i amb més de 108.000 contractes de subministrament en funcionament.
Les persones sòcies de SE són part de la cooperativa gràcies a una aportació inicial al capital social de 100 €, que es retorna en cas de baixa en l’entitat. Qualsevol particular, associació, empresa o administració pública que comparteixi els valors de SE en favor d’un model energètic alternatiu pot unir-se a la cooperativa. El fet de ser soci no comporta l’obligatorietat de subscriure un contracte de subministrament d’energia. Tanmateix, cada membre pot gestionar diversos contractes, fins i tot entre no-socis/es.
Aquesta cooperativa catalana però amb implantació peninsular proporciona diversos serveis. El principal consisteix en fer la gestió integral i la facturació del consum d’electricitat de domicilis particulars i de seus de petites oficines i indústries. El canvi d’empresa comercialitzadora no implica cap modificació de les instal·lacions, ni cap sobrecost, i és un tràmit senzill que es pot fer digitalment. Tal i com s’ha apuntat anteriorment, SE tan sols treballa amb energia verda certificada.
Però una altra aportació d’aquesta cooperativa és la generació d’electricitat a partir de fonts renovables (fotovoltaica, eòlica, biogàs…). Aquesta producció no és equivalent a les necessitats dels contractes gestionats per SE. Les instal·lacions estan finançades íntegrament per aportacions voluntàries dels socis/es, que, a canvi, reben uns interessos per sobre del que caixes i bancs estan oferint avui en dia, o descomptes directes en els seus rebuts d’electricitat.
També donen suport a l’autoproducció d’electricitat amb plaques solars a partir de la gestió compartida i la compra conjunta dels materials, el que permet generar interessants estalvis als usuaris/àries (que pot arribar al voltant del 30 % en la facturació), redueix impactes ambientals i activa l’economia a nivell local.
Un altre servei de SE és l’assessorament directe als usuaris/àries en relació als hàbits de consum. Generen un informe periòdic que estableix una comparativa entre llars equivalents, situant una valoració de la capacitat de generar estalvis i de les oportunitats de practicar canvis a les tarifes contractades. No és habitual, però es tracta d’un dels pocs casos en el qual el proveïdor d’un bé intenta rebaixar el consum dels seus “clients”.
SE ha rebut diversos premis i reconeixements a la seva tasca. Però hi ha un que, potser, no se li ha fet. La marca “som” és patrimoni seu. És de justícia recordar que varen ser ells els primers en fer servir aquesta forma verbal, que ara ha tingut força ressò tant en el món cooperatiu com en altres esferes, fins i tot, en la política o la comercial.
El cooperativisme energètic
Tot i que SE és la cooperativa energètica amb major i més extensa base social, com a resultat de l’acció de moviments socials com les Plataformes per un Nou Model Energètic, etc., i de la creixent sensibilització ciutadana sobre la qüestió, en els darrers anys, han sorgit cooperatives d’energia renovable en diversos llocs arreu de l’Estat. Aquesta és probablement una altre de les conseqüències del moviment del 15-M. La major part d’aquestes cooperatives s’han agrupat en una organització representativa, la Unión de Cooperativas de Consumidores y Usuarios de Energías Renovables[4], amb seu al País Valencià, creada per tal d’unificar esforços en la línia de treballar per un altre model energètic basat en les energies renovables. Aquesta Unión reuneix actualment a 18 cooperatives que constitueixen la major part d’aquest tipus existents a l’Estat espanyol.
Aquests procés de construcció social d’alternatives concretes al model neoliberal en forma de cooperativa, que es manifestà en la creació de SE, va coincidir, simultàniament en el temps, amb els processos de creació arreu de l’Estat d’altres cooperatives elèctriques d’energies renovables: Goiener, al País Basc (amb afiliats de CCOO en la seva gestació), Energética, a Castella-Lleó (també amb forta implicació d’afiliats de CCOO i del propi sindicat), Nosa Enerxía, a Galiza, Econactiva, a Castella-la Manxa, La Corriente, a Madrid, etc. Tot plegat coincideix també amb el revifament de cooperatives energètiques renovables molt presents històricament en d’altres indrets (especialment al País Valencià) que havien resistit el procés d’intensa concentració oligopolística de la producció i comercialització elèctrica desenvolupat arreu de l’Estat espanyol en els darrers quaranta anys.
El nombre de socis de les diverses cooperatives de persones consumidores i usuàries d’energies renovables es situa avui en dia en uns 125.000, amb uns 180.000 contractes de subministrament d’energia verda, el que demostra que es tracta d’un moviment social que s’està consolidant de manera organitzada per tal de contribuir socialment a concretar una alternativa energètica sostenible.
Som Energia – CCOO: una bona relació
Des d’un primer moment, i sense fer-ho d’una manera planificada, moltes persones de CCOO ens vam interessar pel projecte que representava SE, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Es tractava de fugir del veritable oligopoli que significa el funcionament del mercat de subministrament d’energia elèctrica, on un nombre petit d’empreses generen, distribueixen i comercialitzen la major part dels kilowatts que es consumeixen a casa nostra. Aquesta distorsió del funcionament del mercat (una clara contradicció amb els postulats liberals de lliure mercat, competència, etc.), acaba afectant als consumidors, ja siguin persones particulars o empreses. Fins i tot, el marc normatiu va arribar a posar dificultats a aquelles iniciatives que intentaven produir la seva pròpia energia a partir de fonts renovables[5], contradient nombroses disposicions i programes de la Unió Europea, ratificades pel nostre Estat.
També des dels primers moments de funcionament de SE, representants de CCOO ens hem posat en contacte amb la direcció d’aquesta empresa energètica, per cercar vies de col·laboració. A mode d’exemple, com a conseqüència d’aquest contactes, el nostre sindicat va organitzar una jornada l’any 2012, a Girona, sobre models productius més sostenibles, on hi va haver una intervenció del llavors president de SE.
A un altre nivell, CCOO i SE hem coincidit en els diversos moviments de caràcter estatal relacionats amb el problema energètic (com la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético o la Alianza por el Autoconsumo). També tenim constància de que aquesta empresa va contribuir a la gestació d’una altra similar al País Basc. Es tracta de Goiener[6], una cooperativa esmentada anteriorment, que ja té més d’11.000 socis/es.
Però el nostre vincle amb una economia més social i sostenible, on s’emmarca SE, s’ha intensificat darrerament. Així, la direcció de CCOO Catalunya va aprovar, en octubre de 2018, la participació del nostre sindicat com a entitat sòcia en aquesta cooperativa energètica. Això és una acció més a l’hora de contribuir activament per tal d’avançar cap a un nou model energètic, més democràtic i racional que l’actual. Però també està en la línia de desenvolupar acords del darrer Congrés per tal d’impulsar una economia més social i solidària, en la línia de la democràcia econòmica.
No és, ni molt menys, l’únic cas en què una estructura de CCOO s’implica d’aquesta manera en els canvis de model energètic mitjançant iniciatives de tipus cooperatiu. La Unió Regional de CCOO de Castella-Lleó és sòcia d’Energética[7], una altra cooperativa similar a SE. De fet, ambdues gestionen conjuntament una central hidroelèctrica en Peñafiel (Valladolid). Aquests companys/es de sindicat han començat a canviar cap a energies netes el subministrament elèctric de les seus de Valladolid o Burgos.
CCOO d’Euskadi també ha decidit associar-se a una cooperativa energètica, Goiener. Ja estan treballant perquè el subministrament elèctric dels seus locals es realitzi a partir de Goiener, amb certificació de producció verda. Justament en aquesta línia i moment estem actualment a CCOO de Catalunya: en valorar la progressiva incorporació dels serveis de SE als nostres espais sindicals. Esperem que en breu pugui ser una realitat.
Salvador Clarós / José Manuel Jurado
Membres de la Secretaria de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO Catalunya
Socis de la Cooperativa energètica Som Energia
[1] https://www.somenergia.coop/ca/qui-som/
[3] És important deixar clar el concepte d’electricitat verda. L’energia que compra SE està certificada per la Comissió Nacional del Mercats i la Competència, el que garanteix el seu origen renovable. Però cal diferenciar aquesta adquisició majorista del que realment arriba als punts de consum, que depèn de les empreses distribuïdores. En tot cas, la idea és que els i les sòcies fan servir els mateixos kilowatts que la resta de la societat, però tan sols paguen a qui produeix de manera renovable, permetent una modulació del mercat.
[4] Unión Renovables (www.unionrenovables.coop)
[5] El Govern del PP va aprovar l’any 2015 un Reial Decret que establia un impost a les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica. L’any 2018 va quedar derogat.
[6] https://www.goiener.com/
[7] https://www.energetica.coop/
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano i Marc Andreu.
Consell d’aquest número del Butlletí: Joan Carles Gallego, Dolors Llobet, Llorenç Serrano, Marc Andreu, Carlos del Barrio, Michella Albarello, Cristina Torre, Gabriel Abascal, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]