Procediment Arbitral

M’agradaria explicar causes del procediment arbitral desconegudes per la majoria del sindicat i la seva estructura.

Algunes vegades tenim un conflicte d’enteniment quan ens trobem amb arbitratges que es cataloguen de litispendència o de cosa jutjada.

Quan parlem d’una litispendència, es tracta d’un arxiu d’actuacions. Es produeix segons l’art. 39 del RD 1844/1994, i també, en el mateix sentit, segons l’art.76.5 de l’ET, que explicita que fins que no finalitzi el procediment arbitral anterior, i la posterior impugnació judicial, quedi paralitzada la tramitació d’un nou procediment arbitral.

Quan hi ha litispendència, no es pot entrar en el fons del assumpte i per tant realitzar un nou arbitratge, no es pot dictar un nova resolució sense que no estigui resolt l’arbitratge anterior en litigi, tenint clar que el plantejament de l’arbitratge, en tot cas, interromp els terminis de prescripció.

Això té com a finalitat impedir que puguin produir-se resolucions contradictòries sobre els mateixos fets de seguir-se, simultàniament, dos o mes causes per enjudiciar la mateixa pretensió, que poden influir i/o modificar el transcurs del mateix procés electoral. És a dir, està estretament relacionada a la causa jutjada i no procedeix quan existeix ja un procediment iniciat si s’està pendent de resolució sobre el mateix. O, dit d’un altre manera, quan està pendent de dictar-se laude, ja que sols en aquest cas podria donar-se l’existència de dos pronunciaments contradictoris sobre el mateix procés electoral.

Tan sols recordar l’existència de mancança de resolució ferma sobre un objecte d’arbitratge anterior.

Es produeix, per tant, un arxiu d’actuacions. Una vegada s’ha resolt l’arbitratge anterior en litigi, es pot recuperar per tractar-lo. En aquest cas, hem de sol·licitar al Departament d’Empresa i Treball l’aixecament del procediment arbitral i, per tant, una nova convocatòria de l’arxiu d’actuacions de l’arbitratge en qüestió per fer-ho.

En canvi, la cosa jutjada dels laudes i sentències fermes, tant estimatòries com desestimatòries, ha d’excloure, de conformitat amb la llei, un procés ulterior l’objecte del qual sigui idèntic al del procés en què aquella es va produir.

Aquesta eficàcia és negativa o excloent, quan es repeteix la mateixa qüestió i en aquest altre procés no s’entra en el fons per acollir la cosa jutjada com a excepció quan, existint aquesta possibilitat d’impugnació, cap part ha deixat transcórrer el termini legalment previst per a interposar-lo i, per tant, ha consentit la seva fermesa.

D’altra banda, la cosa jutjada tendeix a garantir el principi constitucional de seguretat jurídica (art. 9.3 CE), en la mesura que un laude per si sol o una posterior sentència ferma ocasiona l’aplicació definitiva i irrevocable del dret a un determinat objecte processal, sense que les parts puguin tornar a suscitar el mateix litigi o conflicte.

Com es pot apreciar a simple vista, la diferència quant als seus efectes és que, mentre que la litispendència provoca l’arxiu del procediment i pot ser apreciada d’ofici, la prejudicialitat produeix la suspensió del procediment i només es pot adoptar a petició de part sota el principi de justícia pregada.

La finalitat de la cosa jutjada és impedir que un mateix litigi es reprodueixi indefinidament i que, sobre una mateixa qüestió, que afecta unes mateixes parts, recaiguin sentències contradictòries o bé es reiterin sense raó sentències en el mateix sentit (STS 164/2011 de 21 de març, Roj: STS 1240/2011 – ECLI:CA:TS:2011:1240).

Afegiré el concepte d’indefensió, que es produeix quan l’impugnat no envia escrit d’impugnació a les parts afectades i ens trobem amb que hem de celebrar l’acte d’arbitratge sense tenir coneixement fefaent del que es demana i del que es vol i, per tant, això crea indefensió en la nostra defensa.

La regulació normativa és molt clara, a més, degut al desconeixement legal de molts dels impugnants. El propi Departament d’Empresa i Treball fa constar, en pròpia citació, “que la part impugnant ha de donar trasllat de l’escrit d’impugnació a les parts afectades del procediment arbitral”.

Si és així, hi ha tres possibilitats, que depenen de l’àrbitre/a que decideix:
• demanar la desestimació per defecte de forma i, per tant, deixar aquí el procediment per incompliment de l’art. 39 del RD 1844/1994.
• que s’expliqui verbalment i, si les parts afectades ho creuen convenient, entrar en el fons i fer l’arbitratge.
• donar indefensió i demanar a l’impugnant que enviï l’escrit i tornar a citar un altre dia.

En tot cas, cal explicar que, en el cas de desestimació directe, quasi sempre en una ulterior impugnació el que s’ha jutjat es perd i anul·la el laude, i obliga a l’àrbitre a tornar a celebrar l’arbitratge i entrar en el fons de l’assumpte.

Per acabar, cal explicitar la legislació pel que fa al procediment arbitral (RD 1844/1994, art. 36 i següents):

El procediment arbitral s’inicia mitjançant un escrit adreçat a l’oficina pública dependent de l’autoritat laboral de la comunitat autònoma on s’ha desenvolupat el procés electoral, a qui va promoure les eleccions i, si s’escau, als qui varen presentar candidats a les eleccions objecte d’impugnació.

Aquest escrit, en què han de figurar els fets que es volen impugnar, s’ha de presentar en un termini de tres dies hàbils a comptar de l’endemà del dia en què s’hagin produït els fets o s’hagi resolt la reclamació; en cas d’impugnacions promogudes per sindicats que no han presentat candidatura en el centre de treball on s’ha celebrat l’elecció, els tres dies s’han de computar des del dia en què es conegui el fet impugnable.

Si s’impugnen actes del dia de la votació, o posteriors a aquest dia, el termini és de deu dies hàbils a comptar des de l’entrada de les actes a l’oficina pública dependent de l’autoritat laboral.

Documentació addicional (laudes):
B-51/2012
B-200/2018
B-205/2021

Climent Pujol Bosch
Director de l’Oficina Electoral de CCOO de Catalunya