Estat actual i transició del sector de l’automoció
Què és un PERTE, i en què consisteix el PERTE VEC?
Gairebé el mateix dia, es va anunciar l’aprovació del Projecte Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica del Vehicle Elèctric i Connectat -PERTE VEC en endavant- i l’assignació condicionada pel Grup Volkswagen de la futura plataforma multimarca de cotxe elèctric urbà a les fàbriques de Pamplona i a la de Seat de Martorell.
Juntament amb les visites institucionals a la fàbrica de Martorell, aquesta simultaneïtat ha transmès la idea de que el PERTE VEC és un projecte liderat per Seat-Volkswagen, i això no és així. En un altre article d’aquest dossier, Rafa Guerrero ens parla del futur de Seat. Evidentment, aquest està molt relacionat amb el PERTE VEC, del qual vol aconseguir recursos, però de cap manera són la mateixa cosa.
En primer lloc, cal respondre a la pregunta: que és un PERTE?
És a partir dels fons de recuperació Next Generation EU que el Govern d’Espanya elabora el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Uns dels instruments d’aquest Pla són els PERTE.
El Fons NG EU està format per 750.000 milions d’euros, dels quals el 90 % correspon al Fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Aquest mecanisme de finançament s’ha creat “específicament per fer front a la pandèmia de la COVID-19 per augmentar la capacitat de resiliència dels Estats membres, mitigar les repercussions socials i econòmiques i fer possible la transició”. S’identifiquen els següents grans vectors: Digitalització, Transició ecològica, Creixement intel·ligent i inclusiu, Cohesió social i/o territorial, Resiliència social, en salut, econòmica i Institucional i Polítiques per a la propera generació. D’aquest fons corresponen a Espanya 140.000 M€ , la meitat en subvencions i l’altre meitat en préstecs. Els 69.528 M€ de subvencions són els recursos del Plan de Recuperación, Transformación y Resilencia que identifica 4 eixos: Transició ecològica, Transformació digital, Cohesió social i territorial, Igualtat de gènere; i 10 palanques que agrupen 30 components.
Amb aquest recursos i aquestes finalitats, es doten pressupostàriament els diferents PERTE. No hi ha una llista tancada dels PERTE a realitzar; aquest s’anuncien i es concreten segons avancen els treballs del ministeris que se’n responsabilitzen. La participació sindical, tant en l’elaboració del pla com dels projectes no ha estat gens satisfactòria. Els criteris que s’han fixat pels diferents ministeris no han facilitat la transparència, bé argumentant motius de confidencialitat, atès que es tractarà d’un procés concurrent, bé per la complexitat de projectes que han d’abastar tota la cadena de valor. Tampoc les comunitats autònomes han tingut veritables opcions de participar en la definició de quins projectes i per quin volum de recursos cal desenvolupar. En el moment d’escriure aquest article, s’han aprovat o anunciat els projectes següents: Cadena agroalimentària sostenible, Aeroespacial, Economia social de les cures, En Español, nova economia de la llengua. Els aprovats són Energies renovables, Hidrogen renovable i emmagatzemament, Salut d’avantguarda i pel Desenvolupament del vehicle elèctric i connectat (VEC).
En què consisteix el PERTE VEC?
El PERTE VEC va ser el primer en aprovar-se. El que es justifica pel pes que té el sector en la indústria i les exportacions espanyoles així com per l’elevat nombre de treballadores i treballadors de la indústria de l’auto.
El que es busca amb el PERTE VEC és transformar el sector de l’auto a Espanya a fi que totes les baules de la cadena de valor estiguin presents. A banda, es tracta de lligar la fabricació del vehicle elèctric i tota la infraestructura de càrrega necessària amb l’altra element que concentrarà gen part del valor afegit com és la connectivitat. De manera que, a més a més de la fabricació de components i vehicles, es vol incloure la infraestructura i el programari per facilitar la connectivitat dels vehicles en la perspectiva del vehicle autònom. De tot això hauria de sortir-ne la consolidació de llocs de treball de qualitat, de manera que noves ocupacions compensin les pèrdues inevitables en la transició i que es consolidin les de més qualitat dins de l’estricta producció dels vehicles.
El que potser no es coneix prou és que tots els ajuts -subvencions del 20 % de la inversió- amb què es vol estimular la inversió empresarial estan sotmesos a un concurs que ha quedat definit per l’ordre corresponent publicada al BOE del 28 de desembre de 2021. El pressupost dels ajuts que es concediran és de 1.550 M€ procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 1.425 M€ més com a préstecs. L’objectiu és mobilitzar 11.900 M€ d’inversió privada. Els ajuts es concediran fins l’any 2023. Les activitats subvencionades hauran de finalitzar abans d’acabar el 2025. El termini per presentar les sol·licituds – n’hi haurà fins ben entrat l’any 2023 – és de tres mesos a partir de la publicació.
És evident que cal una gran capacitat de projecte i gestió per poder accedir en tan breu espai de temps als ajuts. Per això, per tal de garantir que els ajuts arriben a totes les empreses del sector, el Govern ha optat per concedir els ajuts a agrupacions d’empreses que hauran de complir determinades condicions. Així, hauran d’estar formades almenys per cinc entitats jurídiques que no formin part del mateix grup empresarial, de les quals almenys una constructora de vehicles i una de components i les agrupacions les hauran de formar un 40 % de pimes. L’ordre també estableix (art. 5) tres rols o funcions que han de complir les entitats jurídiques de les agrupacions per tal formar-ne part:
- Promotora industrial, proveïdora de tecnologia i/o coneixement: a cada agrupació hi podrà haver vàries empreses amb aquestes dues funcions.
- Interlocutora amb l’administració: una sola empresa (que haurà de fer almenys una de les altres dues funcions). És qui, de manera natural, liderarà el projecte. A més, les agrupacions hauran de tenir implantació en dues comunitats autònomes, com a mínim, i pot haver fiançament addicional per projectes que vagin a comunitats qualificades com a objectiu preferent per la Unió Europea.
Per activitats, els projectes de cada agrupació han de presentar, almenys, un dels tres blocs industrials essencials pel PERTE VEC:
- Fabricació d’equips originals i acoblament.
- Fabricació de bateries o piles d’hidrogen.
- Fabricació de components essencials adaptats al vehicle elèctric o connectat.
Hi ha altres blocs complementaris, no obligatoris, com són: la fabricació de components del vehicle intel·ligent, de sistemes de recàrrega i de connectivitat del vehicle elèctric. Són també obligatoris els blocs transversals d’economia circular, pla de digitalització i pla de formació i reciclatge professional.
Podem veure, doncs, fins a quin punt ens podem trobar amb poques o moltíssimes agrupacions i amb projectes que incloguin tots els blocs obligatoris i els complementaris o sols un dels essencials obligatoris i els obligatoris transversals. I també desconeixem quantes empreses amb seu a Catalunya lideraran projectes i quantes en participaran d’aquests i dels que es liderin des d’empreses implantades a altres comunitats. És segur que, en algun moment, les activitats s’hauran d’implementar a empreses amb presència de CC.OO., i caldrà entrar en el detall de com això afecta a les plantilles, sobretot a les de formació i reciclatge.
Malauradament, com ja s’ha comentat, la informació rebuda és clarament insuficient per poder establir per part de les organitzacions concernides – tant sectorialment com territorial- plans i propostes per prioritzar activitats i col·laboracions a desenvolupar. El Govern d’Espanya ha optat per un model on seran les empreses les que donaran forma al PERTE VEC i on seria molt sorprenent que no hi hagués tantes agrupacions com empreses constructores implantades a Espanya, però això està per veure. Com també està per veure si el caràcter concursal dels ajuts deixa fora algun projecte que pugui tenir poca qualitat – amb l’efecte negatiu que podria tenir per l’ocupació- o si els recursos acaben arribant a totes les agrupacions.
En tot cas, entrem en uns mesos decisius per saber si el sector del l’auto serà capaç d’innovar prou per mantenir un pes industrial i d’ocupació semblants a l’actual. En tot cas, la transformació que fa temps s’anuncia s’accelera, en breu ho veurem, i haurem de garantir que sigui amb criteris de justícia i equitat.
Cristina Torre
Secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes de CCOO de Catalunya
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Marc Andreu
Comitè del Butlletí: Dolors Llobet, Marc Andreu, Ricard Bellera, Montse Ros, Llorenç Serrano.
Consell d’aquest número del Butlletí: Dolors Llobet, Marc Andreu, Ricard Bellera, Cristina Torre, Carmen Juares, Mentxu Gutiérrez, Llorenç Serrano, Salvador Clarós, Emili Rey, Carles Bertran, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]