Democràcia econòmica
La democràcia en el lloc de treball, segons la Confederació Europea de Sindicats (CES)
En termes generals és molt interessant reflexionar sobre el binomi “democràcia econòmica” pel valor antitètic que aparentment té. La fagocitosi del concepte democràcia duta a terme pel neoliberalisme ha causat el deteriorament en paral·lel de la forma de govern (la democràcia) i del que hauria de ser-ne un instrument i no un fi en si mateix (l’economia).
La imposició de l’autoemancipació dels dictats econòmics del control de la política (entesa com la gestió de la res publica en l’interès col·lectiu) ha transformat les prioritats politicosocials, subvertint les jerarquies en les relacions de poder.
Recuperar aquest espai a nivell conceptual i pràctic és essencial.
La regles i les normes democràtiques no estan al servei del capital per maximitzar els beneficis per als i les accionistes, sinó, més bé, han d’estar al servei de la ciutadania en totes les seves dimensions.
I sobretot, degut a la centralitat del treball en la vida de les persones, és desitjable que la democràcia es reafirmi en el lloc de treball.
La Confederació Europea de Sindicats (CES) té la seva estratègia per enfortir aquest valor fonamental, en el context europeu i ara anirem veient com s’estructura.
Partint del convenciment que la llibertat, la democràcia, la justícia social són valors universals fonamentals per a la Unió europea, s’ha de treballar per tal que la seva concreció possibiliti un desenvolupament equitatiu.
La democràcia en el lloc de treball es caracteritza pel respecte dels drets fonamentals com són: la llibertat d’associació, de negociació col·lectiva, d’informació, consulta i participació, entre altres, i són trets caracteritzants del model social europeu.
Aquests drets d’informació i consulta estan recollits en el Tractat de la Unió europea, en la Carta dels drets fonamentals de l’UE, en la Carta social europea del Consell d’Europa i en el Conveni europeu de drets humans.
Actualment una mica més d’un 60 % dels Estats membres de l’espai econòmic europeu (EEE) tenen instal·lada alguna forma de participació directa dels treballadors/es en el si de l’empresa (en consells d’administració o de supervisió de les empreses). Al nostre país, això no està regulat, només es contempla el dret a la negociació col·lectiva i els drets de la representació legal de treballadores i treballadors a ser informada i participar en la prevenció de riscos laborals, però sense accés a la informació rellevant ni a intervenir en relació a les estratègies empresarials, ni sense intervenir sobre l’organització del treball que la llei determina ser competència exclusiva de l’empresari.
Segons la CES, hi ha també una relació directa entre aquesta participació i una taxa més alta d’ocupació, més despesa en R+D i més sostenibilitat. Aquesta afirmació es basa en l’ús de l’índex de participació europeu elaborat per recercadors de l’ETUI, l’Institut de formació sindical europeu (la primera versió d’aquest índex és del 2009, la segona revisada és del 2010).
Aquest índex es va construir sobre tres indicadors ponderats:
- Participació a nivell de Junta o Consell: mesura la força dels drets legals de cada país per a la representació dels assalariats/des en el màxim òrgan de decisió de l’empresa. Aquesta classificació va ser desenvolupada per la xarxa SEEuropa de l’ETUI i classifica els països en tres grups: «drets de participació generalitzats», «drets de participació limitats» i «manca de drets de participació (o molt limitats)».
- Participació a nivell de planta a factoria: mesura la força de la participació dels i les treballadores a la planta. Això es basa en una anàlisi de l’Enquesta europea de les empreses 2009 d’Eurofound, que inclou dades sobre la presència o l’absència de representació formal dels assalariats/des a més de 27.000 empreses de la UE-27 i d’altres països europeus.
- Participació en la negociació col·lectiva: mesura la influència del sindicat en les polítiques de relacions industrials de les empreses, incloent-hi una mitjana de i) densitat sindical (és a dir, percentatge de la força de treball que pertany als sindicats) i ii) cobertura de la negociació col·lectiva (és a dir, percentatge de la plantilla coberta per convenis col·lectius).
L’anàlisi del resultats de l’aplicació d’aquest índex diu que els països on les normes de participació són més elevades (bon nivell de negociació col·lectiva, o presència en consells d’administració) tenen resultats millors pel que fa als indicadors de l’estratègia de la UE per un “creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu”.
Com es remarca en el text de l’estratègia de la CES, les empreses amb una representació de treballadors/es en el consell d’administració i amb convenis col·lectius poden demostrar:
- Nivell d’inversions més alts.
- Pràctiques de sostenibilitat.
- Una taxa de formació més alta.
- Més seguretat en el treball.
- Sistemes de remuneració dels directius orientats al llarg termini més que en els valors contingents de les accions.
A més la CES planteja dos objectius dins d’aquesta estratègia que són importants:
1. La revisió de la directiva (2009/38/CE 6 de maig 2009) dels Comitès d’Empresa Europeus (CEE). El paper i la vigilància que tenen els/les representants sindicals dins dels CEE en qüestions de compra, venda o fusions d’empreses no és molt alt però és imprescindible, així com ho és el seu enfortiment. Per poder controlar que les accions de les multinacionals no tinguin efectes negatius pel que fa a l’ocupació o a les condicions de treball s’ha de conèixer, amb els temps i la qualitat requerits, tota la situació i l’estratègia empresarial. Per poder garantir el futur del treball al llarg de tota la cadena de valors, la figura del sindicalista amb una visió de classe i internacionalista ha de poder tenir les eines per actuar de forma més contundent i ràpida. Per això es reivindica:
- Sancions efectives i l’accés a la justícia.
- Una coordinació més eficaç entre els nivells local, nacional i europeu.
- Una millora i una clarificació de les regles de negociació amb els grups especials de negociació.
- Clàusules per prevenir els abusos de confidencialitat i un reforçament de les prescripcions subsidiàries.
- La inclusió del concepte del “caràcter transnacional d’un tema” dins del cos de la pròpia directiva.
- La introducció de condicions equitatives mitjançant l’aplicació, automàtica o via renegociació, de totes les modalitats definides a la directiva en tots els acords.
2. Un nou marc relatiu als drets dels treballadors/es a la informació, consulta i participació en els consell d’administració.
I just per concloure l’article amb una nota d’actualitat voldria assenyalar que hi ha una nova iniciativa de la CES (https://www.etuc.org/en/document/petition-more-democracy-work-must) que promou una recollida de signatures a nivell europeu amb una petició concreta:
“És imprescindible més democràcia a la feina!”
En aquesta petició (que es pot signar aquí) el sindicalisme europeu demana:
- A la Comissió Europea, que cridi l’atenció dels governs europeus sobre aquest assumpte i que iniciï procediments d’infracció quan sigui necessari.
- Als governs europeus, que adoptin les mesures necessàries per assegurar que es respecten els drets d’informació i consulta en el treball tant a nivell nacional com transnacional.
- A les institucions europees, que comencin a reforçar el deficient i limitat marc jurídic europeu sobre la democràcia en el treball i les reestructuracions.
I, a més, demana que es revisi la Directiva sobre els comitès d’empresa europeus i que s’estableixi un nou marc de referència sobre la informació, la consulta i la participació dels treballadors/es en els consells d’administració de les empreses europees.
A la petició es diu que els representants dels treballadors/es de qualsevol centre de treball a tot Europa han de tenir, abans que es prengui qualsevol decisió:
- Accés en el moment oportú a informació significativa i actualitzada.
- Temps i recursos suficients per a realitzar una avaluació a fons de la informació proporcionada amb el suport d’experts.
- L’oportunitat real d’examinar aquestes alternatives amb els autors de les decisions pertinents.
En aquest mateix context, el 13 d’octubre, es va celebrar una reunió de Ministres d’ocupació i assumptes socials de la UE, on es va reafirmar de forma molt evident que “és molt important garantir la participació dels treballadors en la presa de decisions de les empreses, especialment en els casos de reorganitzacions d’empreses, tancaments, fusions i adquisicions, reduccions de plantilla, externalització i deslocalitzacions, així com posar en evidència la necessitat de comptar amb un bon diàleg social”.
En l’actual context de greu crisi sanitària i social, s’ha d’exigir encara més una resposta política coordinada a nivell europeu capaç de solucionar els problemes urgents de la població per millorar-ne les condicions de vida i de treball, tot combatent les desigualtats.
La democràcia econòmica, entesa com a participació efectiva en la presa de decisions en el si de l’empresa, és un instrument fonamental per fer front a totes les transicions, que són el veritable repte de futur per a Europa i la seva gent.
Per això enfortir els interlocutors socials i els agents que poden influir més directament en el cor de les empreses per negociar condicions favorables als treballadors/es en el seu conjunt i al llarg de tota la cadena de valors, amb vocació de redistribució de la riquesa i disminució de les desigualtats, és el camí a recórrer.
Michela Albarello
Secretària d’Internacional i Cooperació
CCOO de Catalunya
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano i Marc Andreu.
Consell d’aquest número del Butlletí: Joan Carles Gallego, Dolors Llobet, Llorenç Serrano, Marc Andreu, Carlos del Barrio, Michella Albarello, Cristina Torre, Gabriel Abascal, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]