Límit de treballadors i treballadores presents pel còmput de la determinació dels representants a escollir
La problemàtica a tractar en aquest article és el possible límit de presents, que tenim en l’art. 9 del Reial decret 1844/1994: “Quan el quocient que resulta de dividir per 200 el nombre de dies treballats, en el període d’un any anterior a la iniciació del procés electoral, sigui superior al nombre de treballadors que es computen, es tindrà en compte, com a màxim, el total de aquests treballadors que prestin servei a l’empresa a la data d’iniciació del procés electoral, a l’efecte de determinar el nombre de representants”.
És aquest un tema actualment no controvertit i que s’ha superat en no establir cap limitació l’Estatut dels Treballadors i, atès que, per jerarquia normativa no pot tenir el efecte contrari. Ens expliquem:
- El cens laboral: segons l’art 72. 2 de l’ET, en el seu apartat b, s’estableix que, entre altres, han de computar, en especial menció, tots els treballadors i les treballadores eventuals que estiguin o estiguessin vinculats a l’empresa amb contracte inferior a un any. Per la quals cosa, s’han d’incloure a totes les persones treballadores que han estat a l’empresa l’any anterior, encara que no estiguin d’alta a l’empresa en el moment de la convocatòria electoral. L’art 72.2 b) de l’ET, a més, fa referència a les jornades de l’any anterior i no als treballadors en concret; així mateix es regula sobre els contractats i no posa cap limitació; és per això que s’ha d’entendre que són tots els treballadores/s que han treballat en la empresa dins de l’any en qüestió. Lògicament, aquesta xifra només pot ser limitada pel nombre de contractes efectuats durant l’any en qüestió, per no sobredimensionar la plantilla.
- Enfront d’una interpretació restrictiva de l’art. 72.2 b) de l’ET, procedeix optar per la solució més àmplia entenent que, aquest precepte, es refereix a tots els treballadors contractats per termini de fins a un any amb independència del moment de la convocatòria. Aquí ha de prevaldre la jerarquia normativa, és a dir, no pot limitar un decret una llei de rang superior i el precepte clar és que no limitem nosaltres on la Llei no ho fa. Al tractar-se d’un precepte reglamentari que no pot ni modificar ni limitar en un sentit restrictiu a una norma legal, el concepte de jerarquia normativa s’ha d’establir com a garantia jurídica.
- Cal recordar el que dicten nombrosos laudes i sentències judicials, on s’estableix que, per evitar possibles alteracions del cens laboral, és convenient no conformar-se una foto fixa del moment i sí millor calcular el promig de la plantilla, tal com la contempla l’ET, d’un any anterior al registre del preavís.
- Examinats els dos preceptes en qüestió, l’art.72.2 de l’ET i l’art. 9 del RD 1844/1994, s’ha de senyalar que l’ET no contempla cap limitació als contractats. És clar que si el legislador així ho hagués volgut, hi hauria l’excepció però aquesta no hi és. Al contrari, distingeix entre els i les treballadores que presten servei i els contractats. La raó és per interpretar les fluctuacions de plantilla que a algunes empreses es produeix durant l’any i que podrien conduir a un sobredimensionament dels òrgans de representació. Però el que no es pot produir és una penalització negativa de la norma, amb respecte a empreses amb una plantilla més estable, per la qual cosa és millor que es recorri a aquest còmput promig. Al no establir limitacions o restriccions en tal sentit, la interpretació literal ha de conduir a la conclusió de que computen tots les persones treballadores que han passat per l’empresa en el període d’un any anterior a la convocatòria d’eleccions.
- Aquí ha de prevaldre la jerarquia normativa. És a dir, no pot limitar un reial decret a una llei de rang superior –l’ET. I nosaltres no limitarem si la llei no ho fa.
- És veritat que l’art. 72.2 de l’ET no distingeix entre les diferents modalitats contractuals a què dona lloc l’eventualitat dels contractes. És irrellevant. Aquest precepte legal no distingeix ni exclou del còmput cap modalitat de contracte temporal, ni s’exigeix que en l’elaboració del cens laboral es faci menció del tipus de contracte temporal. Però sí que en l’apartat b, explicita que es computen les jornades dels contractats per termini de fins a un any i, per tant, exclou els i les treballadores fixes. És a dir, solament s’han d’incloure les jornades de les persones treballadores amb contracte temporal.
- És obvi que la norma pretén establir el nombre de representats a què tenen dret els i les treballadores que estan en l’empresa, però, per evitar qualsevol frau o desviació a la finalitat de la norma, la llei pretén establir un promig del treball temporal en l’empresa, de tal forma que, encara que les eleccions sindicals es celebrin en el període de més baixa o més alta ocupació, la xifra obtinguda s’acomodi a la plantilla que habitualment – o al promig de persones treballadores que- presten servei a la mateixa. El més lògic és, doncs, que s’acomodi al nombre dels treballadors i les treballadores promig de l’any anterior, ja que sol d’aquesta forma s’obté un promig real. És a dir, cal optar per la solució més àmplia entenent que, aquest precepte, es refereix a totes les persones treballadores contractades per termini de fins a un any amb independència del moment de la convocatòria.
- Cal recordar l’establert en nombrosos laudes i sentències judicials on s’estableix que, per evitar possibles alteracions del cens laboral, és convenient i necessari el promig de la plantilla que contempla l’ET d’un any anterior al registre del preavís.
Documentació addicional (laudes i sentències)
B-340/2019
B-21/2018
B-108/2016
B-270/2015
B-63/2012
Sentència JS 14 de Barcelona
Sentència JS 15 de Barcelona
Sentència JS 22 de Barcelona
Climent Pujol Bosch
Director de l’Oficina Electoral de CCOO de Catalunya