Drets telemàtics en el procés electoral
Amb vistes a l’exercici de l’acció sindical, l’art. 19.2 de la Llei 10/2021 (que substitueix tàcitament al RDL 28/2020) crea un deure de prestació de col·laboració de l’empresa en matèria de drets col·lectius de persones treballadores a distància. Ho fa en assenyalar que serà l’empresa la que haurà de subministrar a la representació legal de les persones treballadores els elements necessaris per al desenvolupament de la seva activitat representativa. Entre ells, l’accés a les comunicacions i les adreces electròniques d’ús a l’empresa i, així mateix, la implantació del taulell virtual o telemàtic, quan sigui compatible amb la forma de prestació del treball a distància, teletreball o no-treball físic clàssic en el centre de treball i, en tot cas, “cal assegurar-se que no hi ha obstacles per a la comunicació entre les persones treballadores a distància i la seva representació legal, així com amb la resta de persones treballadores”.
Tot i que l’Acord Marc Europeu sobre Teletreball, subscrit el 16 de juliol de 2002, ja assenyalava que “l’empresari haurà d’adoptar les mesures necessàries per assegurar la transmissió d’informació als treballadors a distància per part dels seus representants”, a Espanya, fins a l’aprovació del RDL 28/2020, i atenent la doctrina continguda a la sentència del TC 281/2005, havia de ser la negociació col·lectiva la que negociés i pactés els termes d’ús d’aquests mitjans informàtics, disciplinant, entre d’altres, els aspectes següents:
• Volum de correu electrònic admès (nombre, mida, format).
• La possibilitat o no de comptar amb un espai a la intranet de l’empresa.
• La titularitat del dret (seccions sindicals, representació unitària, ambdues).
Davant de la mancança de pactar-ho en la negociació col·lectiva, s’havia admès aquest ús sempre que es complís el triple condicionant assenyalat pel TC, i no uns altres. Això podia tenir rellevància al efecte de la superació dels llindars requerits per a l’elecció d’òrgans, és a dir, en la legislació actual en aquesta matèria.
Amb la nova regulació normativa, sobretot a nivell europeu i amb la situació provocat per la pandèmia, la situació ha canviat, i ara, les representacions legals existents, és a dir, tant les unitàries com les sindicals -recordeu que la STC 281/2005 va enjudiciar l’actuació d’una secció sindical d’una coneguda entitat bancària-, podran demanar a l’empresa la creació d’un sistema electrònic de comunicació que garanteixi l’exercici de l’acció representativa de forma bidireccional; és a dir, que la representació tingui accés a aquest espai però, alhora, que aquest garanteixi als treballadors a distància l’accés a la informació que la seva representació legal els vol remetre.
Especial interès planteja el subministrament de les adreces de correu electrònic de les treballadores i treballadors a distància per part de l’empresa perquè la representació legal pugui enviar aquesta informació, tenint en compte que ja s’ha plantejat davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) si la persona treballadora es pot negar a rebre aquesta informació.
Per respondre a aquesta qüestió (la de proporcionar els correus electrònics corporatius), convé recordar que una adreça de correu electrònic és una dada personal, però no així mateix els correus corporatius, que no són propis sinó de l’empresa i, com que el seu coneixement s’ha considerat essencial per a l’exercici del dret fonamental de llibertat sindical, s’ha admès la cessió sense l’aquiescència dels titulars. NO val l’acceptació individual del treballador en qüestió.
Assentat això, l’AEPD ha establert que si “hi ha procediments automatitzats que poden permetre la satisfacció del dret a la llibertat sindical sense necessitat de realitzar una cessió i, per tant, minimitzant els riscos i les obligacions de compliment normatiu per a l’empresari i el sindicat ” (v. gr. amb la utilització de llistes de distribució) caldrà potenciar aquests mecanismes. I, en tot cas, el sindicat està obligat a complir amb les previsions de la legislació de protecció de dades, havent de satisfer el dret d’oposició de les treballadores i treballadors, circumscriure la seva utilització a la finalitat per a la qual les dades es van obtenir així com “ reconèixer el dret de les persones treballadores a mostrar la seva oposició a la recepció de missatges amb contingut sindical i, consegüentment, l’obligació dels sindicats de cessar en el tractament de les dades dels o les sol·licitants”.
L’única excepció a aquesta regla general s’ha establert durant el període electoral ja que, en aquest interval, ha de prevaldre el dret a l’activitat sindical, consagrat a l’art. 2.1 Llei orgànica de llibertat sindical (LOLS), sobre el dret fonamental a la protecció de dades. Això implica que, durant aquest procés, els i les treballadores no podran oposar-se al tractament de les seves dades personals, sempre que l’ús que realitzi el sindicat sigui adequat per als fins del mateix procés electoral.
Finalment, assenyala l’art. 19.3 de la Llei 10/2021 que s’haurà de garantir que les persones treballadores a distància puguin participar de manera efectiva en les activitats organitzades o convocades per la seva representació legal, o per la resta de persones treballadores, en defensa dels seus interessos laborals, en particular, la seva participació efectiva presencial per a l’exercici del dret a vot a les eleccions a representants legals. Convé recordar que la sentència del Jutjat Social de Madrid de 21 de setembre de 2015 va validar un sistema d’elecció telemàtica en el procés electoral en entendre que la llei no preveia ni prohibia aquest sistema de votació; raó que justificà la seva admissibilitat, sempre que es complissin amb les condicions de vot lliure, secret i personal. I aquí entrem en el vot electrònic del qual ja vàrem publicar un article en un anterior Butlletí d’Actualitat Jurídica i Sindical.
I esmentem ara l’art. 2 de la Llei 11/1985, de Llibertat Sindical. Aquesta norma estableix en el seu art. 2.1 d) que la llibertat sindical comprèn el dret a l’activitat sindical i en l’art. 2.2 d), que les organitzacions sindicals, en l’exercici de la llibertat sindical, tenen dret a l’exercici de l’activitat sindical en l’empresa i fora d’ella, que comprendrà en tot cas (…) la presentació de les candidatures i en tot el procés electoral d’eleccions sindicals. Fins i tot, el TC ha declarat a favor en l’àmbit de l’article 28.1 de la Constitució Espanyola.
Per tant, quan està iniciat un procés electoral, les competències s’amplien, o homologuen i equiparen als sindicats que tenen interès demostrat en aquell procés i, en conseqüència, l’obligació de l’empresa s’amplia i obliga a aquesta a subministrar aquestes eines de telecomunicació.
La fórmula és senzilla: cal demanar a la mesa electoral que sol·liciti ella a l’empresa que aquesta faci efectiu el traspàs de la informació i les eines als sindicats interessats, garantint, això sí, que seran emprats únicament per desenvolupar el procés electoral. Una vegada finalitzat aquell, es destruiran els documents rebuts.
És a dir, recordem a la mesa, que és un deure de col·laboració de les empreses, a fi a facilitar els mitjans necessaris per al bon i correcte desenvolupament del procés electoral. En la sol·licitud d’aquesta informació a l’empresa, cal establir que aquella li sigui proporcionada a les parts interessades amb interès legítim en les eleccions sindicals, tal com diem, a través de les meses electorals, amb motiu i tenint en compte, a més, les circumstàncies actuals. Seran els correus corporatius genèrics de les persones electores, o qualssevol altres sistemes alternatius, que garanteixin la comunicació amb la plantilla, a fi, únicament, de fer-li arribar la informació relativa de les organitzacions sindicals i donar-los la publicitat necessària del procés electoral que ens ocupa.
La mesa, entre les seves competències, té la de tutelar i facilitar la participació en el procés electoral. És per això que la decisió de no facilitar els correus corporatius és un incompliment de les seves funcions doncs així no garanteix la transparència, democràcia, i pluralitat de les eleccions sindicals i, en tot cas, està vulnerant l’art. 9.1 de la LOLS.
Hem d’argumentar davant de la mesa electoral, i totes les parts presents, la necessitat de poder disposar d’eines, d’un canal o vehicle de comunicació alternatiu al convencional donades les circumstàncies de mobilitat de la plantilla i la dificultat d’accés i contacte que tenim amb la plantilla. És una dificultat afegida en el procés el no disposar dins l’empresa de RLT de CCOO. Cal tenir quelcom més que un taulell d’anuncis físic que no tothom pot comprovar, ja que físicament tots no hi són al centre de treball i alguns solament el visiten de forma periòdica, i algunes persones mai. Per tant, no ens serveix i tampoc pot valdre per la pròpia mesa. No demanem que hi tinguin accés, que lògicament el tenen, sinó una eina que sigui útil per a ells i de la qual disposin. Cal argumentar que es tracta solament d’una proposta alternativa, i en relació als sistemes telemàtics, perquè contemplin l’opció de facilitar els correus corporatius o qualsevol altra sistema, com el de la intranet.
En quan al correu corporatiu genèric, es fa servir per transmetre notícies d’interès sindical i és una eina essencial per a la millora de la publicitat i transparència, de màxima difusió i agilitat dels tràmits. La mesa té l’obligació en les seves funcions, els ha de fer públics i, en general, donar-los a conèixer a tots aquells que són parts afectades pel procés d’eleccions.
Al contrari que les adreces de correu electrònic personals vinculades a una persona concreta, les adreces de correu electrònic «basades en rols», comunament conegudes com «genèriques» (com admin@, suport@, contacte@) solen ser adreces de correu electrònic d’una empresa, departament o grup.
Tot en la inevitable cursa futura perquè els processos electorals es puguin de forma completament telemàtica i/o digital. I recordant que el compliment d’aquesta nova llei, solament representa una ampliació de la norma electoral; i que aquest nou ús no signifiqui eliminar el que hi havia. El vot telemàtic és i ha de ser necessàriament compatible amb el vot físic i el vot per correu en les eleccions sindicals.
Especial menció ha de tenir el cos arbitral, ja que ha recollit la proposta i l’ha desenvolupada, ja que l’actual legislació, antiquada i obsoleta, no recull les noves eines d’informació. La possible tramitació dels canvis per introduir en la legislació d’eleccions sindicals, fa que sigui imprescindible per avançar. CCOO ho vol, hem d’aconseguir avançar, i fer-ho no solament al ritme que es produeixen els canvis sinó que cal anar un pas endavant. Amb la sola lectura dels laudes aportats es podran entendre els arguments aquí presentats.
Ja es va intentar, fa uns tres anys, aplicar un decret del vot electrònic a la funció publica de la Generalitat de Catalunya. Això es va aturar. Cal que s’entengui que els sindicats són imprescindibles, perquè quan es faci, que s’ha de fer el mes aviat possible, negociem i pactem.
Documentació addicional (laudes):
B-172/2021 (Izasa Hospital)
B-141/2021 (Thyssenkrupp Elevadores)
B-90/2020 (Tui Espanya Turismo)
B-9/2020 (Laboratoris Almirall)
Climent Pujol Bosch
Director de l’Oficina Electoral de CCOO de Catalunya