Nou concepte de centre de treball
Hem cregut que seria interessant donar a conèixer els avanços efectuats en la legislació actual, recordem encotillada i rígida, mitjançant laudes i jurisprudència dictats (inclosos al final de l’article), i de quina forma podem avançar al ritme que avança l’organització del treball i donar resposta a les noves casuístiques en el mercat laboral. Aquest darrer es modifica contínuament adaptant-se a les noves circumstancies, als jaciments i nous llocs de treball.
Si analitzem les diverses etapes d’eleccions sindicals veiem que van variant els conceptes, les normes… el que abans era rígid, és ara adaptable. Ens hem d’anar adaptant el sindicats també, aconseguint mitjançant les impugnacions arbitrals els laudes i les sentències judicials necessàries a fi avançar cap a una nova jurisprudència adequada les noves realitats laborals. En aquest sentit, recordem que l’àmbit de referència per a la constitució dels òrgans de representació unitària dels treballadors i les treballadores no és l’empresa en el seu conjunt sinó el centre de treball.
Els conceptes bàsics, els motius i els submotius varien i canvien segons les activitats, els nous jaciments i les demandes que sorgeixen de nous tipus de treball, fan que les empreses s’adaptin i es modifiquin per donar resposta. Sorgeixen noves organitzacions empresarials, (com són les empreses especialitzades multisectorials, multiserveis, i també tenim l’externalització del treball, les noves formes mercantils) i aquelles es nodreixen amb noves empreses.
L’existència d’aquestes empreses de serveis ha propiciat la necessitat de regular àmbits d’activitat que quedaven buits de responsabilitat, ja que són inaplicables moltes de les premisses legals, que parteixen de l’existència d’un àmbit físic on es realitza l’activitat i on l’empresari té un poder d’organització total. Ha canviat molt aquest concepte: si abans era molt fàcil el seu reconeixement -era bàsicament un espai físic, on es feia tot el procés- en l’actualitat, i amb l’entrada en el mercat laboral de les empreses multisectorials, això ha variat. Per tant, ens hem hagut d’actualitzar.
En alguns centres de treball, al dependre de successius contractes i subrogacions temporals, amb unes característiques de centre propi i solament amb naturalesa pels serveis prestats, reforçant la qualificació com a tal del mateix centre, al considerar la seva transmissibilitat continuada i periòdica entre empreses, es comprova, després de les successives contractes de serveis, que la millor manera de garantir la representació dels i les treballadores és mantenint‑los separadament, la qual cosa, a més, encaixa dins dels paràmetres legals establerts.
Per a Comissions Obreres, per tant, cada promoció realitzada, pot ser una unitat productiva autònoma de l’empresa, no per si sola, sinó dotada amb un conjunt de mitjans organitzats i estructurats a fi de portar a terme l’activitat econòmica essencial per això creada. És una unitat constitutiva de la circumscripció electoral independent de la resta de centres i activitats de la mateixa empresa, que compleix amb els requisits de l’art. 1.5 de l’ET.
Aquestes noves unitats electorals que demanem que es faci una promoció pròpia, poden disposar, al nostre entendre, de tot el necessari per la realització d’una activitat de forma autònoma encara que, lògicament, dintre de l’àmbit global de l’empresa, amb autonomia organitzativa que la individualitza dins del conjunt empresarial, sense que això comporti privar a l’empresa de poder de planificar i regir en general.
A mode de prova, tenim el plec de clàusules tècniques i particulars del contracte de gestió de serveis contractats (Laude B-369/15). En ell s’especifica clarament el concepte de centre de treball que defensem (amb protecció de riscos laborals, competències en formació, identificació del personal, contractació, personal necessari, local, i tots els mitjans administratius, tècnics i funcionals que calguin per dur a terme el contracte, així com un responsable amb permanent disponibilitat amb autonomia per actuar quan sigui requerit), tot sota la supervisió de l’empresa adjudicatària. I tot amb un seguiment i avaluació del servei, amb l’obligació d’efectuar informes d’activitat detallats: usuaris, hores serveis, temps, etc…
Cada contracte que preavisem disposa de pressupost propi, que, como la resta de contractes, té un pla de negoci i compte de resultats propis, disposant amb una gestió pròpia i autònoma, independentment de que les persones treballin coordinades per la central.
Per tant, i com a conclusió, hem de valorar totes aquestes possibilitats a la hora de definir el centre de treball, un per un. Cal que tinguem en compte aquests conceptes.
Documentació addicional (laudes i sentències):
B-53/2018
B-90/2017 — Sentència del JS 17 de Barcelona, de 5 de desembre de 2017
B-369/2015
B-133/2014
B-93/2014
Sentència del TJUE, 13 de maig de 2015
Sentència del TS, 7 de febrer de 2012
Sentència del JS 20 de Barcelona, de 28 de novembre de 2019
Climent Pujol Bosch
Director de l’Oficina Electoral de CCOO de Catalunya