Populisme i extrema dreta
El laboratori populista de Badalona
L’any 2011, Xavier Garcia Albiol, regidor pel Partit Popular des de l’any 1991, va accedir a l’alcaldia de Badalona. S’hauria pogut evitar però CiU es va desmarcar de la resta de forces i ho va permetre. El cert, però, és que el PP havia quedat primer a les eleccions municipals, amb 11 de 27 representants. Garcia Albiol va repetir victòria el 2015, amb 10 regidors, però va perdre l’alcaldia per la irrupció de Guanyem Badalona, que va saber aglutinar els suports necessaris per a fer alcaldessa Dolors Sabater. Amb tot, el maig de 2019 Garcia Albiol va tornar a guanyar les eleccions municipals, amb 11 regidors, però no va recuperar l’alcaldia de Badalona fins el maig de 2020, després d’un seguit de fets i despropòsits que van fer caure l’alcalde socialista, amb diferents responsabilitats per part de la resta de formacions.
Pels que coneixem i vivim directament la realitat badalonina, el que va passar el 2011 no va ser una sorpresa. Però sí que va representar un impacte i una sensació d’avergonyiment i de raresa dins del context català. Aquest fenomen del triomf del populisme, d’extrema dreta o dreta extrema, s´havia donat ja i s’ha anat produint a d’altres llocs, a diferents territoris i nivells. Ciutats i governs europeus i americans, a Itàlia, Brasil o Estats Units, representen els casos de més referència.
Salvant totes les distàncies amb Badalona, i cadascun amb les seves formes i matisos, podem dir que Garcia Albiol també fa seu el discurs desacomplexat d’extrema dreta i reaccionari, que es dirigeix als sectors socials més desfavorits, afectats pels canvis socioeconòmics i decebuts amb la política oficial.
Garcia Albiol també es presenta com la persona que coneix els problemes reals de la gent: carrega les culpes, criminalitza i assenyala víctimes, convertint-les en culpables als ulls de molta gent, que necessita posar cara als seus mals. Així desvia responsabilitats, protegint i salvaguardant el poder econòmic establert i enfrontant les persones necessitades amb les que encara són més dèbils i que situa com a enemigues.
La postveritat, les fake news o la mentida sense eufemismes són eines que utilitza amb la màxima normalitat, tant a les xarxes com directament als mitjans de comunicació, que massa sovint donen un ressò als seus anuncis que després no compensen quan es confirma la mentida.
La por envers allò diferent, afegida a la por de perdre encara més atenció social, i la feblesa de les estructures democràtiques, que a Badalona són especialment dèbils, facilita atiar el rebuig cap a l’últim que ha arribat.
Podem citar dos exemples recents del que diem. Aquest hivern una part del veïnat del barri de Sant Roc està patint constants talls de llum. Garcia Albiol defuig tota responsabilitat de l’Ajuntament i criminalitza la pobresa, culpabilitzant les famílies que no poden pagar els subministraments, enfrontant-les amb les que sí que poden, amagant l’abandonament que pateix la xarxa elèctrica i protegint a la totpoderosa Endesa.
El juliol passat, Garcia Albiol va anunciar la firma d’un conveni amb la Sareb que significaria l’activació a la ciutat de 256 pisos socials, i així ho van recollir molts mitjans de comunicació. Avui, més de mig any després, encara no s’ha signat res i, amb la boca petita, l’alcalde ha confessat que aviat hi haurà dos pisos. De 256 a 2 sense immutar-se i sense que la realitat aparegui a cap titular comparable al seu anunci.
Per què a Badalona? Sense fer una anàlisi exhaustiva, podem dir que la crisi de Badalona ve de lluny i ha impedit construir lideratges i polítiques socials sòlides. La manca de continuïtat de l’alcaldia que el PSUC va assolir a l’inici de la democràcia va obrir una escletxa entre les esquerres que es va agreujar amb una estratègia del PSC que tenia com a objectiu la desaparició dels comunistes i, a diferència de ciutats de l’entorn, prioritzava els acords amb la dreta. El cost social que això ha implicat és, entre d’altres, la generació d’un buit que, entre sectors que no es senten reconeguts, pot omplir una proposta demagògica i autoritària ben treballada. I això és el que ha passat, si convé amagant sigles i ideologia al darrera d’un lideratge ultrapersonalista, sense escrúpols ni vergonya, que apareix com a lliure de qualsevol lligam partidista i que només pensa, segons proclama, en “allò que de veritat preocupa a la gent”.
Carles Sagués Baixeras
Plataforma Sant Roc Som Badalona
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Marc Andreu
Comitè del Butlletí: Dolors Llobet, Marc Andreu, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Llorenç Serrano.
Consell d’aquest número del Butlletí: Marc Andreu, Llorenç Serrano, Ricard Bellera, Michella Albarello, Carlos del Barrio, Emili Rey, Carles Bertran, Julián Garrido, Carmen Juares, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]