Butlletí de la biblioteca, setembre de 2022

by Leave a Comment

 

“Tenía una biblioteca pequeña y bien escogida. Le gustaban los libros; los libros son amigos seguros con la cabeza fría”  
Víctor Hugo. Los Miserables

 

Sol·licitud de documentació:
[email protected]  
[email protected]

Llibres destacats

Infocracia: la digitalización y la crisis de la democracia
Autoria: Byung-Chul HAN. Edició: Taurus, abril de 2022. 103 p.
Hoy la digitalización también afecta a la esfera política y provoca graves trastornos en el proceso democrático. Las campañas electorales son guerras de información que se libran con todos los medios técnicos y psicológicos imaginables. Por medio de la psicometría y la psicopolítica digital, se intenta influir en el comportamiento electoral y evitar las decisiones conscientes. En este libro, Byung-Chul Han describe la crisis de la democracia y la atribuye al cambio estructural de la esfera pública en el mundo digital.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

La sociedad del desconocimiento
Autoria: Daniel INNERARITY. Edició: Galaxia Gutenberg, 2022. 251 p.
“Nunca el conocimiento había sido tan importante y a la vez tan sospechoso; nunca lo habíamos necesitado tanto y desconfiado al mismo tiempo de él. No entenderemos la sociedad en la que vivimos si no damos una explicación adecuada de este extraño antagonismo, que ya no puede ser entendido a partir de la moderna contraposición entre la ilustración y sus sombras, como un combate moral entre progresistas y reaccionarios.” Innerarity reflexiona sobre estas cuestiones y temáticas relacionadas (las infraestructuras del conocimiento, las implicaciones de la nueva ciudadanía digital, etc.).
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Els que manen: vida i miracles de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya
Autoria: Miquel MACIÀ; Pep MARTÍ. Edició: Saldonar, 2022. 643 p.
No tots els poders s’elegeixen a les urnes. Aquest llibre presenta la trajectòria de cinquanta grans fortunes catalanes, des dels seus orígens fins avui mateix. El relat de com aquestes nissagues han aconseguit aixecar els seus imperis, de com han transitat pel segle XX de les guerres, les dictadures, les crisis i l’autonomia política, permet descobrir el perquè de la nostra historia contemporània.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Gent d’ordre : la desfeta d’una elit
Autoria: Cristian SEGURA. Edició: Galaxia Gutenberg, 2021. 288 p.
Aquest llibre retrata les elits barcelonines. Constitueixen una societat en mutació per causa de la globalització, de la consolidació de l’estat del benestar i, també, per l’hegemonia del nacionalisme català. Les elits no desapareixen, es transformen. I Barcelona n’és el paradigme.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

La burguesía catalana: retrato de la élite que perdió la partida
Autoria: Manel PÉREZ. Edició: Península, 2022. 286 p.
Este libro es una crónica sobre la élite económica catalana y su comportamiento político y económico desde 2010 hasta hoy, sin obviar su papel en el 1 de octubre de 2017. Un relato que pone de manifiesto que, pese a todo, las personas que la componen siguen siendo un actor político, cultural y económico relevante en la sociedad catalana.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Los olvidados: ficción de un proletariado reaccionario
Autoria: Antonio GÓMEZ VILLAR. Edició: Bellaterra Edicions, 2022. 256 p.
En la época actual proliferan discursos que acusan a la izquierda de haber abandonado a la clase trabajadora y de haber desatendido la politización de la cuestión social. La lucha de clases, los problemas económicos y las preocupaciones materiales habrían sido substituidos por las políticas de la identidad y las luchas por el reconocimiento. En este libro, Antonio Gómez Villar se propone atender a la coartada reaccionaria que se esconde tras estos planteamientos.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Dinero y militarismo: del franquismo a la democracia (1939-2018)
Autoria: Pere ORTEGA. Edició: Icaria, 2019. 207 p.
Este libro ofrece una visión sobre el militarismo existente en España, tanto bajo la dictadura franquista como en la etapa democrática, desde una clara posición a favor del desarme, la desmilitarización y la construcción de la paz. El autor aborda el papel que ha jugado la estructura militar dentro de los diferentes periodos políticos estudiados. Y detalla los acontecimientos políticos más importantes en su relación con la paz y la seguridad de España de esas etapas.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Los imprescindibles: memorias de un aprendiz de comunista
Autoria i edició: Ángel NAVARRO RUBIO, 2022. 332 p.
Estas memorias narran la historia de Ángel Navarro, un niño nacido en la Andalucía de posguerra, de un joven inmigrante que deja atrás su tierra natal y llega a Barcelona con 18 años y de una persona que, junto a su compañera Fina, forma su familia en Badalona, para acabar recalando en Arbúcies. Todo ello con el eje conductor de la militancia política y unos ideales comunistas inquebrantables.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Publicacions de CCOO

La cultura de la pau en la construcció nacional de Catalunya
Autoria: Seminari Salvador Seguí de la Fundació Cipriano García. Edició: CCOO de Catalunya, 2022. 41 p.
Aquest document reflexiona sobre la cultura de la pau al nostre país, en clau històrica i de present. La pau ha articulat un dels moviments socials contemporanis més importants de Catalunya. La seva força, activitats, anàlisis i propostes són decisives a fi que la nostra societat reflexioni sobre qüestions transcendentals com la guerra, la pau, la violència, els blocs militars, la neutralitat, la nuclearització, les armes i les despeses militars i, òbviament, el sentit actual dels exèrcits. Temàtiques totes elles, i malauradament, de plena actualitat.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Administració pública / Funció pública

FALGUERA BARÓ, Miquel Àngel. “De nuevo sobre la contratación temporal en las administraciones públicas: un intento de análisis casuístico (y una defensa del derecho del trabajo) tras las recientes reformas legales”. Revista de Derecho Social, n.º 98 (abril-junio 2022).

LÓPEZ PULIDO, Joan Pere. “Publicidad previa de los criterios de calificación de los tribunales, en procesos de selección. Procesos de selección. Criterios de calificación. Transparencia”. La Administración Práctica, n.º 7 (2022).

MORENO FONTARROSA, Adrián. “Ciberseguridad en las Administraciones Públicas: visión práctica”. Actualidad Administrativa, n.º 9 (septiembre 2022).

PERONA MATA, Carmen. “Procesos de estabilización y consolidación en el empleo público docente”. Actualidad Administrativa, n.º 9 (septiembre 2022).

SÁNCHEZ OCAÑA, José Miguel. “Las medidas de discriminación positiva en las políticas de igualdad de género del empleo público”. Trabajo y Derecho, n.º 93 (septiembre 2022).

Democràcia econòmica

CHICA PÁEZ, Yolanda; RUIZ-ROQUEÑI, Maite. “Las organizaciones sindicales como agentes de cambio colaborativo. El modelo inclusivo-participativo de empresa”. Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, n.º 105 (julio 2022).

DÍAZ, Yolanda. “Democracia en la empresa”. Temas para el Debate, n.º 331 (julio 2022), p. 15‑19.

Dret del treball

AGUSTÍ MARAGALL, Jordi. “La nueva ley 15/2022 integral para la igualdad y no discriminación y el despido por enfermedad o condición de salud: el fin de la anomalía”. Jurisdicción Social, n.º 235 (julio 2022).

BALLESTER PASTOR, Inmaculada. “Los efectos económicos de la incapacidad temporal prorrogada, cuando se deniega la incapacidad permanente después, subsisten hasta la fecha de notificación al interesado de la resolución administrativa” [comentari de sentència]. Revista de Jurisprudencia Laboral, n.º 6 (2022).

CREMADES CHUECA, Oriol. “Teletrabajo asalariado no regular y compensación de gastos: una propuesta interpretativa y aplicativa integradora de su régimen jurídico”. IUSLabor (UPF), n.º 2 (2022).

MORENO GENÉ, Josep. “El nuevo contrato de actividades científico-técnicas: una apuesta decidida por la contratación indefinida de los investigadores”. Revista de Derecho Social, n.º 98 (abril-junio 2022).

QUÍLEZ MORENO, José María. “La jornada de trabajo y su relación con el trabajo efectivo: reflexiones sobre si el mismo es eficaz o eficiente y cumple con el trabajo decente”. Revista Española de Derecho del Trabajo, n.º 254 (junio 2022).

Dret sindical/ Negociació col·lectiva

Recull mensual de convenis i bibliografia de negociació col·lectiva (juliol‑agost de 2022)
Elaboració: CCOO de Catalunya.
El recull Mensual de Convenis d’aquest més presenta també:
– Clàusules destacades: increment i actualització salarial, cardioprotecció, atenció a addiccions, prevenció i actuació front l’assetjament, crèdit horari-delegat de medi ambient.
– Articles sobre negociació col·lectiva, guies sindicals, etc..

CANALDA CRIADO, Sergio. “Los derechos sindicales en las cooperativas: un estudio de su regulación en la negociación colectiva”. Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, n.º 105 (julio 2022), p. 115-144.

SELMA PENALVA, Alejandra. “Desconexión digital: protocolo de actuación”. Revista Aranzadi de Derecho y Nuevas Tecnologías, n.º 59 (2022).

Ecologia i Emergència climàtica

GROS BRETO, Marina. “Desde lo cotidiano a la geopolítica: ¿Qué está pasando con el gas?”. Ecologista, n.º 112 (verano de 2022).

VIZCAÍNO, Alberto. “Greenwashing, mentiras verdes para vender más”. Ecologista, n.º 112 (verano de 2022).

Economia

“Pacte nacional per a la indústria 2022-2025: per una indústria generadora de valor compartit”. Barcelona: Direcció General d’Indústria, Secretaria d’Empresa i Competitivitat, Departament d’Empresa i Treball, Generalitat de Catalunya, 2022.

RECIO ANDREU, Albert. “Inflación en tiempos de distopía”. Papeles de Relaciones Ecosociales y Cambio Global, n.º 158 (2022), p. 77-89.

Història

FERNÁNDEZ PASALODOS, Arnau. “La “ley de fugas” durante la lucha antiguerrillera en España (1936-1952): el exterminio por encima de la imagen internacional”. Historia Social, n.º 101 (2021), p. 125-144.

GIMENO IGUAL, Joan. “1979: año huelga ¿Una conflictividad defensiva?”. Sociología del Trabajo, n.º 100 (2022), p. 89-103.

Pensions / jubilació

FERNÁNDEZ PROL, Francisca; VAQUERO GARCÍA, Alberto. “Revaloración de pensiones y mantenimiento del poder adquisitivo: análisis en clave jurídica y económica”. Temas Laborales, n.º 163 (2022).

Plataformes digitals

KÖHLER, Holm-Detlev. “Sindicalismo ‘gig’ o la acción colectiva en la economía de las plataformas”. Cuadernos de Relaciones Laborales, vol. 40, n.º 2 (2022).

MARTÍNEZ GIRÓN, Jesús. “La laboralización de los trabajadores al servicio de plataformas digitales por la jurisprudencia, en Alemania”. Revista Crítica de Relaciones de Trabajo, n.º 1 (2022).

SÁEZ LARA, Carmen. “Gestión algorítmica empresarial y tutela colectiva de los derechos laborales”. Cuadernos de Relaciones Laborales, vol. 40, n.º 2 (2022).

Reforma laboral

CEBRIÁN LÓPEZ, Inmaculada. “La apuesta del RD Ley 32/2021 por la mejora de la calidad y la estabilidad en el empleo. Sus primeros efectos en el mercado de trabajo”. LABOS. Revista de Derecho del Trabajo y Protección Social, vol. 3, n.º 2 (2022).

FUENTE LAVÍN, Mikel de la; ZUBIRI REY, Jon Bernat. “La reforma laboral de 2021 en España, cambio de tendencia en la regulación de la contratación temporal”. Revista Crítica de Relaciones Laborales, n.º 3 (Segundo trimestre de 2022).

PÉREZ DEL PRADO, Daniel. “La reforma laboral de 2021: primeros datos”. Revista Crítica de Relaciones Laborales, n.º 3 (Segundo trimestre de 2022).

Salut laboral

“Seguridad y salud en el trabajo: riesgo psicosocial [cas pràctic]”. Revista Española de Derecho del Trabajo, n.º 256 (septiembre 2022).

FERNÁNDEZ GARCÍA, Ricardo. “Riesgos emergentes en el empleo verde”. Gestión Práctica de Riesgos Laborales, n.º 205 (julio-agosto 2022).

IGARTÚA MIRÓ, María Teresa. “Prevención de riesgos laborales y cambio climático”. CEF-Trabajo y Seguridad Social, n.º 469 (julio-agosto 2022).

Butlletí d’actualitat jurídica i sindical, núm. 75/7504 | Publicitat dels actes de la mesa i del procés d’eleccions sindicals

by Leave a Comment

Publicitat dels actes de la mesa i del procés d’eleccions sindicals

El que s’impugna en processos electorals és, bàsicament, la falta de publicitat i de transparència dels actes de la mesa; és a  dir, del procés electoral, en definitiva.

En primer lloc, l’art. 73.2 de l’ET diposita en la mesa la funció de garantir i vigilar tot el procés, a més d’assegurar la participació en igualtat de condicions. Tot això a través de la publicitat i la transparència, donant a conèixer tots els actes del procés, de forma que qualsevol interessat en pugui tenir coneixement i, així, pugui participar en aquell.

El fet provat que el procés electoral s’ha realitzat sense la publicitat exigible -amb la qual cosa podria no haver arribat a una part dels treballadors i les treballadores- és motiu pel qual aquells no  poden participar i, sobretot,  exercir el seu dret  de ser elegibles i, en tot cas, pel qual també es veuen limitats de ser electors.

En el processos electorals la publicitat dels actes és de vital importància. La primera obligació de la mesa és l’elaboració del calendari electoral, ja que resulta evident que s’ha de programar tot el procés establint les fites de cadascun dels actes electorals. Aquest calendari s’ha de fer públic per permetre que puguin presentar-se totes aquelles persones treballadores que vulguin exercir el  dret al vot que els correspon i, així mateix, garantir la possibilitat de ser electors i elegibles.

Però la publicitat no només es refereix a donar a conèixer el  calendari,  sinó que abasta també al cens electoral. L’art. 74.2 de l’ET i l’art. 6.2 del Reial Decret 1844/1994 (pel qual s’aprova  el Reglament  d’eleccions  a  representants  dels treballadors en l’empresa)  estableixen que la mesa electoral farà públic entre els i les treballadores la llista d’electors en els taulers d’anuncis mitjançant la seva exposició durant un temps no inferior a 72 hores.

Per garantir la transparència i publicitat, la mesa té l’obligació d’exposar en el taulell d’anuncis tots els actes que fa.  En alguns casos, degut als canvis actuals de models de treball -treball a distància, teletreball, treball  externalitzat, domicilis d’usuari, etc.- i a que tan sols s’han publicitat els fets en un únic taulell d’anuncis, principalment a les oficines centrals, bona part de les persones treballadores no han tingut accés al procés electoral.  És per això que s’haurien d’establir altres canals de comunicació, via intranet o telemàtica, per afegir possibles taulells d’anuncis telemàtics a part del físic pròpiament. Un sistema telemàtic, com a alternativa,  per  poder disposar de eines,  d’un canal / vehicle de comunicació alternatiu al convencional donades les circumstàncies i la dificultat d’accés i contacte amb la plantilla, i així poder comunicar als treballadors i les treballadores la informació relativa a la nostra proposta sindical i, a més, assegurar la participació, publicitat i transparència de tots els actes del procés electoral.

Un exemple pot ser el correu corporatiu genèric, que es fa servir universalment per les empreses per la comunicació pròpia, i també ha de servir per transmetre noticies d’interès sindical. És una eina essencial per la millora de la publicitat, de màxima difusió i agilitat dels tràmits. Creiem que la mesa l’ha de fer públic i de general coneixement per tots aquells i aquelles que són parts afectades pel procés. Per això demanem que s’incorpori el correu corporatiu al cens electoral.

La mesa,  entre les seves competències, té la de tutelar i facilitar la participació en el procés electoral. Per això, la decisió de no facilitar els correus corporatius  és un incompliment de les seves les funcions doncs amb això no garanteix  la transparència, democràcia i pluralitat de les eleccions sindicals i, en tot cas, està vulnerant la Llei orgànica de llibertat sindical, en el seu art. 9.1.

Recordem les obligacions de la mesa en relació a la publicitat dels seus actes, que han de garantir el suficient coneixement del procés a la totalitat de la plantilla. És fonamental  garantir l’accés, la informació i la participació de les i els treballadors i vetllar i garantir els drets d’informació, estiguin on estiguin aquells i aquelles prestant els seus serveis. Per tant, la mesa ha de garantir el compliment de l’art. 74.2 a) i fer públic tots els seus actes, assegurant els principis de publicitat, raonabilitat, transparència, i facilitar la participació de les persones treballadores, extrem a reforçar en els processos en els quals aquelles estan físicament fora del lloc habitual de treball. Precisament, com a garantia de que al ser públic,  qualsevol interessat, individualment o  col·lectiva, que  compleixi amb els requisits legals, pugui participar en el procés  en qualitat d’elector i elegible.

La manca de publicitat dels fets o accions de la mesa per si sola és causa de nul·litat dels procés electoral (art. 29 del RD 1844/1994).

A l’àmbit de les relacions laborals, el dret de les persones treballadores de participar en l’empresa s’estableix en els art. 4.1 g) i 61 de l’ET, quedant regulat en  els arts. 69 i següents el procediment  electoral per a la designació de la representació de les treballadors i treballadors de l’empresa. Un principi bàsic d’aquest procediment és la publicitat que s’estableix a l’art. 74 del citat ET al regular les funcions de la mesa electoral, precisament com a garantia de que al ser públic,  qualsevol interessat, individualment o  col·lectiva, que  compleixi amb els requisits legals, pugui participar en el procés  en qualitat d’elector i elegible. Es disposa que per a les eleccions a delegades i delegades de personal la mesa electoral «farà públic entre els i les treballadores el cens electoral», “proclamarà les candidatures  que es presentin» i “farà pública, amb la suficient antelació, l’hora  de celebració de la votació” i, per a les eleccions a membres del comitè d’empresa, farà pública en  el  taulell d’ anuncis  la llista d’electors  i  «proclamarà  les candidatures  publicant-les en el  taulell d’ anuncis». En  similars  termes es  regulen les funcions de la mesa electoral a l’art. 5 del RD 1844/1994.

Els arts. 76.2 de l’ET i 29.2 del citat RD 1844/1994 estableixen com a causa per impugnar unes eleccions, entre altres, l’existència de vicis greus que puguin afectar a les garanties del procés electoral i que modifiquin el seu resultat.

Documentació addicional (laudes i sentències)
B-158/2005
B-132/2012
B-118/2015
B-90/2020
Sentència JS 12 Barcelona
Sentència JS 33 Barcelona i laude previ
Sentència JS 14 Barcelona i laude previ

Climent Pujol Bosch
Director de l’Oficina Electoral de CCOO de Catalunya

Butlletí d’actualitat jurídica i sindical, núm. 75/7503 | ERTO durant pandèmia i prestació d’atur

by Leave a Comment

Haver estat en ERTO durant la pandèmia, perjudica en una posterior prestació per una extinció? Sentència del Jutjat Social 17 de Barcelona, de 17 de maig de 2022

Supòsit de fet

Un treballador, en el si d’un acomiadament col·lectiu, va ser acomiadat a través d’un auto d’extinció d’un jutjat mercantil de Barcelona, i, representat pel Gabinet Jurídic de CCOO de Catalunya (GTJ), va interposar una demanda contra el SPEE, al considerar que la resolució emesa pel citat organisme no era ajustada a la normativa tuïtiva desenvolupada a través dels ERTO COVID durant la pandèmia.

L’objecte de la controvèrsia jurídica versava en que tot i haver cotitzat més de sis anys (+2.160 dies), i haver generat els 720 de prestació d’atur, el SPEE li reconeixia només 600 dies entenent que havia de descomptar els períodes d’ERTO del còmput per generar el dret; en definitiva, li computaven solament els 1.972 dies que generen els 600 dies de prestació. El Jutjat Social nº 17 de Barcelona, estima l’acció del GTJ i revoca la resolució inicial del SPEE concedint la prestació sol·licitada de 720 dies al treballador.

Raonaments jurídics

Ja en la pròpia exposició de motius de l’originari RDL 8/2020, de 17 de març de 2020, s’estableix textualment “(…) adicionalmente, que el periodo de la suspensión del contrato o la reducción de la jornada durante el que estén percibiendo dicha prestación no les compute a efectos de consumir los periodos máximos de percepción legalmente establecidos. En circunstancias normales, durante un ERTE el trabajador puede acceder a la prestación contributiva por desempleo si cuenta con el periodo de cotización necesario para tener acceso a ella y, además, este periodo le computa a efecto de los periodos máximos de percepción de la prestación (…)”.

D’acord amb l’anterior exposat, el desenvolupament de la normativa, ha anat seguint aquesta línia i, per això, la durada de la prestació per desocupació estarà en funció dels períodes d’ocupació cotitzada en els sis anys anteriors a la situació legal de desocupació d’acord amb l’escala de l’article 269 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.  Per tant, la legislació COVID ha protegit la cotització de les treballadores i treballadors per a no veure minvat el dret a la prestació per desocupació dels mateixos que han sofert períodes de suspensió en els quals s’ha percebut aquesta prestació. Per això, entre altres, en els ERTO vinculats amb la COVID-19, l’article 4.5 del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l’ocupació i protecció del treball autònom i de competitivitat del sector industrial, s’estableix de la mateixa manera que:

“(…) 5. Las exenciones en la cotización a que se refiere este artículo no tendrán efectos para las personas trabajadoras, manteniéndose la consideración del período en que se apliquen como efectivamente cotizado a todos los efectos, sin que resulte de aplicación lo establecido en el apartado 1 del artículo 20 del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social. (…)”.

Per tot l’anterior, els períodes en els quals el treballador va estar en suspensió contractual per l’ERTO es van entendre, a tots els efectes, que estaven cotitzant i, per això,  generant la durada de la prestació per desocupació de 720 dies per haver acreditat un període de cotització superior a 2.160 dies. 

El SPEE, al contrari, va al·legar que el temps en el qual el treballador va estar percebent el subsidi per desocupació d’aquest organisme -els 188 dies que va romandre en ERTO per causes ETOP – COVID-19- ha de descomptar-se de la regla de càlcul de l’art. 269.1 de la LGSS perquè, si bé els dies pagats no s’entenen consumits pel que es disposa en l’art. 25.1 del RDL 8/2020, això no treu que durant aquests períodes es generi desocupació, perquè quan el SPEE paga i cotitza no s’entén que la cotització ho sigui a l’efecte de desocupació, sinó per a altres prestacions, com per exemple, la de jubilació.

Finalment, el magistrat dona la raó al treballador amb l’argumentació que el demandant va accedir a un nou dret a prestació per desocupació abans de l’1 de gener de 2023 a conseqüència d’un acomiadament col·lectiu –supòsit expressament previst en la norma (RD 30/2020) a aquest efecte-, i per tal fet, no es poden computar com a consumides les prestacions per desocupació gaudides en el marc de períodes en els quals va estar afecte d’ERTO per causes ETOP-COVID-19 (arts. 23 i 24 RD 8/2020), o el que és el mateix a efectes pràctics, a procedir a descomptar del període de referència (art. 269.1 LGSS) els 188 dies que l’actor va estar afectat de l’ERTO, i per tant, generar menys dret a la prestació. Per tot això la demanda va ser íntegrament estimada.

Caldrà veure els posteriors pronunciaments dels jutjats i dels tribunals superiors de justícia, així com quan hi hagi doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió.

Sentència del JS 17 de Barcelona

Lluís Casas Prados
Advocat del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya
@camaradacasas

Butlletí de la biblioteca, juny de 2022

by Leave a Comment

 

“Desde que existe el libro nadie está ya completamente solo, sin otra perspectiva que la que le ofrece su propio punto de vista, pues tiene al alcance de su mano el presente y el pasado, el pensar y el sentir de toda la humanidad.”  
Stefan Zweig

 

Sol·licitud de documentació:
[email protected]  
[email protected]

Llibres destacats

¿Una empresa de todos? La participación del trabajo en el gobierno corporativo
Autoria: José Ángel MORENO; Bruno ESTRADA (coords.). Edició: Catarata, 2022. 221 p.
Este libro analiza las posibilidades de participación de las personas trabajadoras en los sistemas de gobierno de las empresas. La obra profundiza en tres aspectos fundamentales: los condiciones de la imparable digitalización de la economía; las enseñanzas que aporta el cooperativismo de trabajo; los problemas específicos que plantea la voluntad de desarrollar esquemas participativos  en las empresas recuperadas por sus trabajadores/as.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Estados Unidos de Amazon: la historia del futuro que nos espera
Autoria: Alec MACGILLIS. Edició: Península, 2022. 539 p.
“A la manera de los grandes reportajes literarios, MacGillis disecciona la implacable compañía creada por Bezos y ofrece un relato desasosegante del brutal impacto que esta tiene en la vida de los ciudadanos. A lo largo de su recorrido por Estados Unidos, el autor cuenta las historias de aquellos que luchan por sobrevivir a la sombra de Amazon y de cómo esta promueve las desigualdades, la gentrificación y la precarización.”
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Los sindicatos y el nuevo contrato social: Cómo España salió del ERTE
Autoria: Unai SORDO. Edició: Catarata, 2022. 190 p.
El tiempo transcurrido entre finales de 2019 y 2022, en el marco del mayor drama social, económico y de salud pública vivido en el último siglo, constituye una de las secuencias más intensas y productivas del espacio de la concertación social en la historia de España. La consolidación y nueva subida del SMI, la utilización de los ERTE como herramienta clave para sostener el empleo, la revalorización de las pensiones o la aprobación de la reforma laboral han sido algunos de los hitos más importantes de los últimos años. Unai Sordo hace un repaso de todos ellos comenzando por los tiempos previos a la pandemia y nos va relatando cómo cambió la actividad sindical durante la crisis sanitaria y a qué nuevos retos tuvo esta que hacer frente.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Proceso 1001: el franquismo contra comisiones obreras
Autoria: José Antonio PÉREZ; Mayka MUÑOZ RUIZ. Edició: Catarata, 2022. 157 p.
La dictadura franquista fue ferozmente clasista. Persiguió i reprimió sin tregua toda expresión organizada de la clase trabajadora. En este contexto se dió la detención de la coordinadora general de Comisiones Obreras el 24 de junio de 1972 en Pozuelo de Alarcón. A partir de aquí, se iniciaría el llamado Proceso 1001, que no tendría su cierre hasta 1975. José Antonio Pérez y Mayka Muñoz estudian el proceso 1001, su contexto histórico, el movimiento de solidaridad nacional e internacional con los “diez de Carabanchel” o la participación de las mujeres en el proceso.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Trencant barreres: dones pioneres a Catalunya al segle XX
Autoria: Soledad BENGOECHEA ECHAONDO. Edició: Llop Roig, 2022. 287 p.
Aquest llibre parla de dones que van viure i van dur a terme la seva tasca empoderadora a la Catalunya del segle XX. La primera part del llibre es centra en els primers anys del segle i posa l’accent en la mobilització de les dones, enquadrades en partits i sindicals, que es va produir durant la Guerra Civil. La segona part està dedicada a les bibliotecàries i locutores de ràdio i abasta els anys 1915-1939. La tercera part recull biografies de 23 dones que l’autora cataloga com a singulars.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Entre huelgas y motines: sociedad urbana y conflicto social en España, 1890-1936
Autoria: Luis Enrique OTERO CARVAJAL; David MARTÍNEZ LÓPEZ (dir.). Edició: Comares, 2022. 413 p.
Esta obra aborda la conflictividad y la movilización urbana que se dio en España entre finales del s. XIX y el primer tercio del s. XX. Las transformaciones económicas, demográficas, sociales y políticas desplegadas en este periodo marcaron un cambio de época en la historia del país. Y la urbanización y el cambio social urbano fueron decisivos en dicha trayectoria. Una de las manifestaciones más relevantes de la nueva época fue la emergencia de un nuevo sujeto político: la clase obrera.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

La secreta de Franco: la Brigada Político-Social durante la dictadura
Autoria: Pablo ALCÁNTARA. Edició: Espasa, 2022. 357 p.
Tras el brutal golpe de Estado de 1936,  la represión franquista puso en marcha todos los mecanismos a su alcance para la construcción de un “Nuevo Estado”. Entre ellos, destacó la creación de la Brigada Político‑Social (BPS), o Policía política. Esta obra es la primera que trata la historia de la BPS en todas sus dimensiones; se desvelan sus relaciones con la Gestapo, la CIA y el FBI, sus técnicas de tortura contra militantes antifranquistas o qué fue de sus agentes tras la muerte del dictador.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

La formación de la clase obrera en Inglaterra
Autoria: E.P. THOMPSON; Antoni DOMÈNECH (pròlogo); Eric HOBSBAWM (prefacio). Edició: Capitán Swing, 2022. 936 p.
Publicado en 1963, es este uno de los libros de historia más influyentes del siglo XX. E.P. Thompson muestra en esta obra cómo la clase obrera participó en su propia gestación y recrea la experiencia vital de personas que sufrieron una pérdida de estatus y libertad, fueron degradadas y, aún así, crearon una cultura y una consciencia política de gran vitalidad.
Este clásico estableció la agenda para la “nueva historia social” de las décadas de 1960 y 1970, e influyó en muchos historiadores y académicos de otras áreas.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

No es inevitable: un alegato por futuros digitales alternativos
Autoria: Ricard RUÍZ DE QUEROL. Edició: Alternativas Económicas, 2022. 313 p.
Este libro pretende quitarle el velo al storytelling deliberado que narra las promesas de una insorteable sociedad digital. La dirección que siga la nueva ola tecnológica, orquestada por empresas e instituciones que la orientan en función de intereses no siempre coincidentes con el interés general, no está escrita de antemano.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Armas de destrucción matemática: cómo el big data aumenta la desigualdad y amenaza la democracia
Autoria: Cathy O’NEIL. Edició: Capitán Swing, 2018. 280 p.
Vivimos en la edad del algoritmo. Las decisiones que afectan a nuestras vidas no están hechas por humanos, sino por modelos matemáticos. En teoría, esto debería conducir a una mayor equidad, pero en realidad, ocurre exactamente lo contrario. Los modelos que se utilizan en la actualidad son opacos, no regulados e incontestables, incluso cuando están equivocados. O’Neil expone los modelos –armas de destrucción matemática- que dan forma a nuestro futuro, como individuos y como sociedad.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Publicacions de CCOO

50 anys de Lluita Obrera! (núm. 248, maig de 2022)
Edició: CCOO de Catalunya, 2022. 99 p.
Lluita Obrera, l’històric diari de CCOO de Catalunya, fa enguany el seu 50 aniversari, i es reformula com a revista anual amb voluntat de seguir reflectint el present del món del treball, i d’analitzar cap on s’encamina aquest. Aquest número, inclou articles sobre l’aniversari de l’òrgan del sindicat, els algoritmes, el futur de la indústria, etc.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

La digitalización en el sector de la construcción : una aproximación desde el ámbito sindical
Autoria: Jesús CRUCES AGUILERA; Luis de la FUENTE SANZ. Edició: Fundación 1º de Mayo, mayo 2022. 64 p.
Este informe aborda la compleja y necesaria relación entre innovación tecnológica, cambio del modelo de producción, transformación del empleo, relaciones laborales y diálogo social en la construcción. Pretende conocer el cambio cultural y estratégico resultado de la digitalización en el modelo organizativo y productivo en las empresas y, por ende, en su afectación en las condiciones laborales. Hablar de digitalización de manera consecuente implica hablar de alfabetización, formación, recualificación y perfeccionamiento de las capacidades profesionales de las personas trabajadoras.

Tema destacat: guerra i desmilitarització

Economía (de guerra)
Autoria: Pere ORTEGA. Edició: Icaria, 2018. 103 p.
Este libro habla del negocio que se esconde detrás de la guerra, y recorre todos los engranajes que se mueven alrededor de la economía militar. Soñar con abolir la guerra no debe ser una quimera. Para conseguirlo, el mejor camino es plantearse el desarme y la reducción del gasto militar hasta conseguir que la preparación de la guerra no sea un objetivo mercantil con el que lucrarse.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Armas, negocio, política y opacidad: exportaciones españolas de armamento 2005-2017
Autoria: Tica FONT; Eduardo MELERO (coord.). Edició: Icaria, 2020. 165 p.
Este libro aborda la correlación en España entre gasto militar, exportaciones de material de defensa y los conflictos armados, y también evalúa la vinculación entre volumen de exportaciones y la intervención en conflictos armados.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

Papeles de Relaciones Ecosociales y Cambio Global: militarismo
Edició: Fundación FUHEM, primavera de 2022. 160 p.
Este nuevo número de la revista Papeles es un monográfico que aborda el militarismo. Incluye artículos sobre las estrategias nacionales de seguridad; guerras y armas; el gasto militar; el Tratado de prohibición de armas nucleares;  el armamento letal autónomo, etc. También incluye un comentario sobre el ensayo de Virginia Woolf “pensamientos de paz durante una incursión aérea” y el texto de éste último. 
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya ([email protected] o [email protected])

FACIABEN LACORTE, Cristina. “La OTAN y la incoherencia de las políticas para la seguridad y la paz”. Nuestra Bandera, n.º 255 (segundo trimestre 2022), p. 51-56. 

GARCÍA NIEVES, Nora. “Guerra y hegemonía en los medios de comunicación”. Nuestra Bandera, n.º 255 (segundo trimestre 2022), p. 85-90.

MEYER, Willy. “Las armas de destrucción masiva, entre el exterminio y la militarización de los Estados”. Nuestra Bandera, n.º 255 (segundo trimestre 2022), p. 27-33.

Administració pública / Funció pública

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, Ignasi. “La temporalidad laboral en las Administraciones públicas tras las reformas de 2021”. Revista de Derecho Social, n.º 97 (enero-marzo 2022), p. 41-69.

BOLTAINA BOSCH, Xavier. “La tipología de personal de las entidades locales tras la Ley 20/2021 de reducción de la temporalidad y el RD-ley 32/2021 de reforma laboral: el personal funcionario (primera parte). Empleados públicos. Funcionarios interinos”. La Administración Práctica, n.º 4 (2022).

CHAMORRO GONZÁLEZ, Jesús María. “Empleados públicos y Covid-19. Su incidencia en el régimen de licencias y permisos”. Actualidad Administrativa, n.º 5 (mayo 2022).

Cures

BENERIA, Lourdes. “Les cures i l’economia postpandèmica”. Barcelona Metropolis, n.º 122 (abril 2022).

COMAS D’ARGEMIR, Dolors. “Per què cal canviar el model d’atenció a la dependència?”. Barcelona Metropolis, n.º 122 (abril 2022).

 VALDIVIA, Blanca. “Ciutats que cuiden: transformar l’espai per prioritzar la vida”. Barcelona Metropolis, n.º 122.

Dret del treball

BUENO DE MATA, Federico. “Juicios orales telemáticos y eficiencia digital”. Revista Aranzadi de Derecho y Nuevas Tecnologías, n.º 58 (enero-abril 2022).

GARCÍA-PERROTE ESCARTÍN, Ignacio; MERCADER UGUINA, Jesús R. “El reconocimiento facial como mecanismo de control empresarial a examen”. Revista Española de Derecho del Trabajo, n.º 252 (abril 2022).

MARTÍNEZ ETXEBERRIA, Gonzalo. “Un doble fraude en el ámbito laboral y en el de los valores y principios cooperativos: las falsas cooperativas”. Revista Española de Derecho del Trabajo, n.º 253 (mayo 2022).

SANGUINETI, Wilfredo. “El test de laboralidad y la dialéctica de los indicios de subordinación y autonomía”. Revista de Derecho Social, n.º 97 (enero-marzo 2022), p. 15-39.

TRUJILLO PONS, Francisco. “Los plazos de caducidad a ojos del derecho a la desconexión digital en el trabajo [comentarios de jurisprudencia]”. Temas Laborales, n.º 162 (2022), p. 281-287.

Dret sindical/ Negociació col·lectiva

Recull mensual de convenis i bibliografia de negociació col·lectiva (abril de 2022)
Elaboració: CCOO de Catalunya.
El recull Mensual de Convenis d’aquest més presenta també:
– Clàusules destacades: teletreball i treball flexible, persones immigrants i minories ètniques, LGTBI, etc.
– Articles sobre negociació col·lectiva, guies sindicals, etc.

BARRANCO FONT, Oriol; ALÓS, Ramon; MOLINA, Óscar. “Innovar para representar: trabajadores con dificultades de representación colectiva y estrategias sindicales en España”. Cuadernos de Relaciones Laborales, vol. 40, n.º 1 (2022), p. 115-137.

BOGONI, Milena. “El ciberacoso laboral en la negociación colectiva: un nuevo enfoque para la elaboración de un marco de tutela efectivo”. Revista de Derecho Social, n.º 97 (enero-marzo 2022), p. 175-186.

LAHERA FORTEZA, Jesús. “La reordenación de salarios en la negociación colectiva”. Trabajo y Derecho, n.º 88 (abril 2022).

LOUSADA AROCHENA, José Fernando. “La ultraactividad tras el Real Decreto Ley 32/2021, de 28 de diciembre”. Revista de Derecho Social, n.º 97 (enero-marzo 2022), p. 93-121.

Gènere

GORELLI HERNÁNDEZ, Juan. “Un análisis normativo de la evolución de las políticas de conciliación en la Unión Europea. De la maternidad a la corresponsabilidad”. FEMERIS: Revista Multidisciplinar de Estudios de Género, vol. 7, n.º 2 (2022), p. 10‑43.

IGARTÚA MIRÓ, María Teresa. “Promoción de la igualdad de género a través de “fórmulas de trabajo flexible”. Reflexiones y propuestas a la luz de la Directiva (UE) 2019/1158”. FEMERIS: Revista Multidisciplinar de Estudios de Género, vol. 7, n.º 2 (2022), p. 86-114.

Plataformes digitals

BAZ RODRÍGUEZ, Jesús. “Responsabilidad algorítmica y gobernanza de la inteligencia artificial en el ámbito sociolaboral: entre la perspectiva y la prospectiva”. Trabajo y Derecho, n.º 88 (mayo 2022).

CARDONA, Belén. “Límites a la gestión algorítmica de las relaciones laborales para garantizar los derechos de los trabajadores”. Net21, n.º 11 (junio 2022).

RODRÍGUEZ CARDO, Iván Antonio. “Decisiones automatizadas y discriminación algorítmica en la relación laboral: ¿Hacia un derecho del trabajo de dos velocidades?”. Revista Española de Derecho del Trabajo, n.º 253 (mayo 2022).

Pobresa

ARÉVALO QUIJADA, Mº Teresa; FERNÁNDEZ GENIZ, Patrocinio; GÓMEZ DOMÍNGUEZ, Dolores. “Pobreza, exclusión social y colectivos discriminados en España y en la Unión Europea”. Trabajo, Persona, Derecho, Mercado, n.º 5 (2022).

Salut laboral

porExperiencia (núm. 87)
Edició: ISTAS-CCOO, 2022.
Este nuevo número de la revista porExperiencia incluye un dossier sobre digitalización y los impactos que las diferentes tecnologías disruptivas, cada vez más omnipresentes en los centros de trabajo, tienen sobre las condiciones laborales y la salud. En el mencionado dossier se analizan casos concretos en los que el uso de nuevas tecnologías ha supuesto una disrupción de las condiciones de trabajo y en los que se han conseguido importantes mejoras gracias a la acción sindical: el de la banca, el de las plataformas digitales y el de los centros productivos que han incorporado robótica de última generación.

Fomentar el diálogo social para una cultura de seguridad y salud: lecciones aprendidas de la COVID-19
Edició: Organización Internacional del Trabajo, 2022. 62 p.
Este informe aboga por la promoción de una cultura de prevención en materia de seguridad y salud de las personas trabajadoras (SST) basada en la participación y el diálogo social. Ofrece ejemplos de la pandemia de COVID-19 para poner de relieve el modo en que el diálogo social ha contribuido a abordar retos imprevistos y a proteger la seguridad y la salud, apoyando al mismo tiempo la supervivencia y la continuidad de las empresas.

PARRA GUTIÉRREZ, Juan Pablo. “Prevención de riesgos laborales sobre amianto [caso práctico]”. Revista Española de Derecho del Trabajo, n.º 252 (abril 2022).

 

 

Butlletí d’actualitat jurídica i sindical, núm. 74/7401 | Reclamacions prèvies en eleccions sindicals

by Leave a Comment

Reclamacions prèvies en eleccions sindicals

La base per poder efectuar una impugnació electoral és la reclamació prèvia a la mesa, segons el que estableix l’art. 30 del Reial decret 1844/1994, per això recordem el que ens diu la legislació:

Art. 30:
“1. Es requereix per a la impugnació dels actes de la mesa electoral haver efectuat prèviament reclamació davant d’aquesta, dins del dia feiner següent a l’acte que motiva la impugnació.
2. La reclamació prèvia l’ha de resoldre la mesa electoral el dia hàbil posterior, llevat dels casos que preveu l’últim paràgraf de l’article 74.2 de l’Estatut dels treballadors.
3. En el cas que la mesa electoral no hagi resolt la reclamació dins dels terminis establerts al número anterior, s’entendrà que es tracta d’un acte presumpte de caràcter desestimatori, a l’efecte d’iniciar el procediment arbitral.”

I l’article 29 del RD 1844/1994, sobre legitimació i causes d’impugnació:

1. Estan legitimats per interposar reclamacions en matèria electoral, pel procediment arbitral legalment establert, tots els que tinguin interès legítim en un determinat procés electoral, inclosa l’empresa quan hi concorri aquest interès.

2. Els qui tinguin interès legítim en una elecció podran impugnar-la, així com les decisions que adopti la mesa o qualsevol actuació de la mateixa al llarg del procés electoral, en base a les causes següents que concreta l’article 76.2 de l’Estatut dels Treballadors:
a) Existència de vicis greus que puguin afectar les garanties del procés electoral i que n’alterin el resultat.
b) Manca de capacitat o legitimitat dels candidats elegits.
c) Discordança entre l’acta i el desenvolupament del procés electoral.
d) Manca de correlació entre el nombre de treballadors que figuren a l’acta d’eleccions i el nombre de representants elegits.

Per tant, com es pot veure, és un element imprescindible i aquesta reclamació s’ha de fer, per tant, concreta, precisa i senzilla.

Primer, cal definir qui la fa -nom i en nom de qui o quina organització-; després, cal presentar el relat dels fets i del possible vici que ha comès la mesa i/o sobre incompliment de la legislació; i finalment, exposar què es sol·licita.

Una vegada feta la reclamació, restem a l’espera de la contestació o no de la mesa. Aquesta té tres opcions de resposta: sí (per tant, estima la reclamació); no (desestima); si no contesta (silenci administratiu) és també una resposta desestimatòria.

Posteriorment, si la resposta és negativa s’ha d’impugnar arbitralment. Disposem de tres dies laborals a partir de la resposta o, si no n’hi ha, passades 24 hores.

Ara és feina de l’Oficina Electoral de Comissions Obreres de Catalunya.

Les impugnacions en matèria electoral s’han de tramitar d’acord amb el procediment arbitral, amb excepció de les denegacions de registre, que es poden impugnar directament davant la jurisdicció social. Tothom qui tingui interès legítim, inclosa l’empresa, pot impugnar l’elecció, les decisions que adopti la mesa així com qualsevol altra actuació de la mateixa al llarg del procés electoral, fonamentant-se en l’existència de vicis greus que poden afectar les garanties del procés electoral i que alterin el resultat; en la falta de capacitat o legitimitat dels candidats elegits; en la discordança entre l’acta i el desenvolupament del procés electoral, i en la manca de correlació entre el nombre de persones treballadores que figuren a l’acta d’eleccions i el nombre de representants elegits.

La impugnació d’actes de la mesa electoral requereix haver efectuat reclamació dins del dia laborable següent a l’acta, i ha de ser resolta per la mesa en el posterior dia hàbil, excepte en el cas d’eleccions en centres de treball de fins a 30 treballadores i treballadors, en les quals s’elegeix un sol delegat de personal, i en els que la reclamació es farà constar a l’acta, així com la resolució que hagi pres la mesa. El procediment arbitral s’inicia mitjançant un escrit dirigit a l’oficina pública dependent de l’autoritat laboral. Aquest escrit, on hi figuraran els fets que es volen impugnar, s’ha de presentar en un termini de tres dies hàbils, comptats des del següent a aquell en que s’hagin produït els fets o resolta la reclamació per la mesa. En el cas d’impugnacions promogudes per sindicats que no han presentat candidatura en el centre de treball on s’ha celebrat l’elecció, els tres dies es computaran des del dia en què es conegui el fet impugnable. Si s’impugnen actes del dia de la votació o posteriors a aquest el termini serà de deu dies hàbils, comptats a partir de l’entrada de les actes a l’oficina pública dependent de l’autoritat laboral.

Fins que no finalitzi el procediment arbitral i, si escau, la posterior impugnació judicial, quedarà paralitzada la tramitació d’un nou procediment arbitral. El plantejament de l’arbitratge interromp els terminis de prescripció.

L’oficina pública ha de traslladar a l’àrbitre l’escrit en el dia hàbil posterior a la seva recepció, així com d’una còpia de l’expedient electoral administratiu. Si s’han presentat actes electorals per registrar, se n’ha de suspendre la tramitació. A les quatre hores següents, l’àrbitre ha de convocar les parts interessades perquè compareguin davant seu, fet que ha de tenir lloc en els tres dies hàbils següents. Si les parts, abans de comparèixer davant l’àrbitre designat, es posessin d’acord i designessin un àrbitre diferent, ho han de notificar a l’oficina pública dependent de l’autoritat laboral perquè traslladi a aquest àrbitre l’expedient administratiu electoral, continuant amb el mateix la resta del procediment.

L’àrbitre, dins dels tres dies hàbils següents a la compareixença, i prèvia pràctica de les proves procedents o conformes a dret, que poden incloure la visita al centre de treball i la sol·licitud de la col·laboració necessària de l’empresari i de les administracions publiques, dictarà el laude. El laude serà escrit i raonat, resolent en dret sobre la impugnació del procés electoral i, si escau, sobre el registre de l’acta. Es notificarà als interessats, a l’oficina pública i, si s’ha impugnat la votació, l’oficina procedirà al registre de l’acta o a la seva denegació, segons el contingut del laude.

El laude arbitral pot ser impugnat davant l’ordre jurisdiccional social a través de la modalitat processal corresponent.

Demanem, per tant, que es sigui concís. Cal recordar també que la impugnació ha de ser calcada a la reclamació, per tant, tot el que es vulgui tractar ha d’estar reclamat prèviament.

Cal tenir present que totes les accions o decisions de la mesa s’han de reclamar al dia següent, si no, la reclamació serà extemporània.

També, per poder preparar els arbitratges, ens cal tota la documentació i el relat dels fets, tal com han passat; sempre han de ser fets verídics i contrastats.

És essencial la coordinació entre totes les parts a traves de l’Oficina Electoral.

Els arbitratges es fan cada dimecres i dijous i, si en queden de guàrdia, el dimarts següent.

Sempre intentem buscar solucions a tot i, per tant, estem oberts a propostes i col·laboració.

Documentació addicional (models de reclamacions):

Calendari electoral
Cens laboral i determinació de llocs a cobrir
Falta de publicitat
Inclusió en el cens
Proclamació definitiva de candidatura
Execució de laude i represa de procediment

Climent Pujol Bosch
Director de l’Oficina Electoral de CCOO de Catalunya