Governar la digitalització, democratitzar la economia
La digitalització de l’economia és un procés econòmic i social en construcció, els límits i els efectes de la qual estan encara per explorar en tota la seva profunditat, però que està tenint un fort impacte sobre el treball, transformant-lo per la via de l’evolució de les tasques en els processos de producció, l’oferta i la demanda i l’estructura de l’ocupació. Modifica sensiblement els coneixements i habilitats requerides o, fins i tot, posa en discussió l’existència o no de relació laboral, com hem vist en els conflictes dels riders o de les VTC.
La relació entre innovació tecnològica i ocupació és bastant complexa, perquè els seus efectes semblen positius quan repercuteixen en la producció de productes innovadors, milloren la competitivitat, perquè creen nous mercats, nova demanda i, per tant, més ocupacions. Però sovint estem veient com moltes empreses utilitzen la digitalització i les seves possibilitats únicament per rendibilitzar al màxim les inversions del capital en un intent de fer servir l’avenç tecnològic per implantar models de negoci amb pràctiques empresarials del segle XIX. Actualment, alguns treballadores de plataformes digitals es troben en situació de major desprotecció social com a conseqüència de períodes de cotització més reduïts i fraccionats, del fet que el treball realitzat per a la plataforma no sigui declarat, doncs moltes vegades el treball es realitza com a font complementària d’ingressos d’una feina tradicional, o per la falta de jornada mínima i treball a demanda.
També democratitzar la tecnologia amb perspectiva de gènere és necessari, ja que de les persones que es dediquen al desenvolupament d’intel·ligència artificial només un 12 % són dones i, també, de les persones que es dediquen a la programació de codi font (escriuen programari) només un 11 % són dones. Aquesta poca representació de les dones a l’entorn digital pot aprofundir l’exclusió i agreujar les violències contra les dones a la feina si no existeix una governança de les tecnologies amb perspectiva de gènere.
Hem de posar l’avenç de la ciència i la tecnologia al servei de la majoria i de la millora de les condicions de vida i treball de la societat en general i dels treballadors i les treballadores. Avui l’avenç tecnològic permet controlar al detall qualsevol àmbit de la producció, facilita coses tan perverses com el treball infantil o l’externalització de processos a països amb preus per hora molt més baixos. A més, vinculat al treball de plataformes i molt especialment en el sector del repartiment a domicili, hem detectat una realitat no poc habitual i que és la de moltíssimes persones en situació administrativa irregular (sense papers) que treballen rellogant les plataformes per poder treballar. És per això que cal governar la transició digital i la digitalització.
La digitalització presenta molts reptes des del punt de vista sindical i de la democràcia econòmica. D’una banda, cal adaptar les normatives a la nova realitat del treball, entenent que s’han de determinar nous models de negoci que amb la regulació actual fomenten l’aparició de figures com la dels falsos autònoms. En aquest sentit, el Govern de l’estat ha engegat un procés de llei que pretén adaptar algunes d’aquestes noves formes de treball, que esdevenen precàries i determinar-les com a laborals.
També cal avançar en l’àmbit de la negociació col·lectiva, ja que, de moment, són molt pocs els convenis sectorials o d’empresa en els quals s’aborden aspectes relacionats amb la transformació tecnològica. Cal dotar els convenis d’elements com els plans de reindustrialització, o millorar elements com la formació continuada per poder absorbir i compensar les possibles pèrdues de llocs de treball com a conseqüència de la digitalització.
La implantació de noves tecnologies com l’acumulació massiva de dades o la irrupció d’elements com la intel·ligència artificial (IA) en el nostre dia a dia a la feina pot tenir moltíssim impacte a les nostres empreses, en termes de control, ordenació del treball, ocupació o, fins i tot, de model de negoci. És per això que hem d’intervenir a través de la negociació col·lectiva sobre tots aquests temes. El sindicat vol i ha de negociar, tenir accés a les dades i poder discutir sobre coses com l’ús i la implantació d’algoritmes per evitar que s’utilitzin de manera contrària als drets dels treballadors i les treballadores.
Per tant, avançar en la governança d’aquest procés social anomenat digitalització des de l’àmbit del diàleg social i la negociació col·lectiva és avançar en democràcia econòmica.
Carmen Juares
Responsable de Noves Realitats del Treball i Precarietat
CCOO de Catalunya
Carlos del Barrio
Secretari de Política Sectorial i Sostenibilitat
CCOO de Catalunya
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano i Marc Andreu.
Consell d’aquest número del Butlletí: Joan Carles Gallego, Dolors Llobet, Llorenç Serrano, Marc Andreu, Carlos del Barrio, Michella Albarello, Cristina Torre, Gabriel Abascal, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: ceres@ccoo.cat
