Butlletí de la biblioteca, abril del 2021 | Especial Sant Jordi

by Leave a Comment

Aquest Butlletí presenta i dona accés a les darreres publicacions (llibres, revistes especialitzades i articles) incorporades al catàleg de la Biblioteca de l’Arxiu Històric i del CERES (CCOO de Catalunya)
Sol·licitud de documentació:
arxiu@ccoo.cat  
biblioteca@ccoo.cat

 

Llibres destacats (Sant Jordi 2021)

La pandemia del capitalismo
Autor: Joan Coscubiela. Edició: Península, 2021. 375 p.
Molts dels efectes que imputem a la COVID-19 tenen el seu origen en un sistema social que fa temps ens envia senyals de clara insostenibilitat ambiental, social i democràtica. Joan Coscubiela ens ofereix una lectura interessada de la crisi del Coronavirus, i ens proposa imaginar un nou pacte social civilitzador, que requereix reconstruir el sentit moral de l’economia, assumir la nostra gran ecodependència, apostar per la cooperació i trobar nous equilibris entre societat i mercat.
Sobre el llibre al blog del Coscu
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Refugiats climàtics: un gran repte del segle XXI
Autor: Miguel Pajares. Edició: Raig Verd, 2020. 288 p.
La COVID-19 ha demostrat la nostre vulnerabilitat col·lectiva. No obstant això, l’amenaça que suposa aquesta pandèmia està en una escala molt inferior a la que representa el canvi climàtic. Miguel Pajares exposa detalls de la catàstrofe per diverses regions de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina i analitza els desplaçaments humans que produirà. L’autor reclama canvis en les polítiques globals i planteja propostes per a la lluita contra el canvi climàtic i per a la gestió de les migracions resultants.
Web de l’autor
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

El fill del xofer
Autor: Jordi Amat. Edició: Edicions 62, 2020. 288 p.
Aquest llibre relata l’ascens i caiguda del periodista i advocat Alfons Quintà, fent un relat magistral sobre les clavegueres del poder a Catalunya. Alguns crítics han apuntat:“ … és un llibre necessari tot i que no ens agradi mirar-nos al mirall ni saber les misèries de persones del món polític i social que potser hem seguit, envejat i admirat”.
Vídeo d’acte de presentació del llibre (Club de lectura COCOS, CCOO del Baix Llobregat)
Ressenya (al blog Pasos a la Izquierda)
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Aquí no hemos venido a estudiar
Autor: Enric Juliana. Edició: Arpa, 2020. 360 p.
Presó de Burgos, desembre del 1962. Sis presidiaris —uniforme de color marró, cara gelada— discuteixen asseguts entre dues lliteres d’una de les cel·les del penal més fred d’Espanya. És una reunió del comitè del Partit Comunista d’Espanya a la presó. El règim trontolla i un dels presos, el basc Ramón Ormazábal, arenga els seus companys: “Aquí no hem vingut a estudiar.” Aquest llibre construeix una gran panoràmica històrica sobre el franquisme i els seus principals opositors i posa el focus en aspectes clau poc analitzats.
Vídeo d’acte de presentació del llibre (Fundació Cipriano García-CCOO de Catalunya)
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Vivir en dictadura: la desmemoria del franquismo
Autoria: Javier Tébar Hurtado, Rosa Torán Belver. Edició: El Viejo Topo, 2021. 315 p.
Este libro es un examen de las huellas de la dictadura franquista, su pasado presente, con el propósito de exponer las operaciones de borrado y robo de una parte fundamental de la historia y la memoria españolas. Hoy el franquismo ha muerto, pero su memoria no. La obra es una respuesta a los mitos persistentes de la dictadura que hoy tratan de reactualizarse y difundirse, con argumentos banalizadores, en medio de una grave crisis de las democracias y ante nuevas crisis de otra índole.
web de l’Editorial el Viejo Topo
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Per una educació en llibertat: Barcelona i l’escola, 1908-1979
Autoria: Antoni Nicolau Martí (coord.); Marc Andreu… [et al.]. Edició: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. El Born Centre de Cultura i Memòria, 2020. 290 p.
El projecte del Pressupost de Cultura de 1908 de l’Ajuntament de Barcelona va ser un punt de referència per renovar l’educació a la nostra ciutat i al nostre país. Des d’aleshores, Barcelona ha estat pionera en les renovacions pedagògiques i en la lluita per una educació en llibertat, fins i tot durant els temps obscurs del franquisme. A partir d’aquesta base, les autores i autors d’aquest llibre reflexionen sobre models educatius, una reflexió que és també sobre la història política i la capacitat d’una societat per dotar-se dels instruments que garanteixin el seu èxit econòmic, polític i social com a col·lectivitat.
Vídeo de l’acte de presentació  (organitzada pel Born CCM)
Fitxa del llibre i dossier de premsa (al web de l’Ajuntament de Barcelona)
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

República a Catalunya: ciutadania i autogovern
Autoria: Montserrat Duch Plana. Edició: Generalitat de Catalunya, 2021. 119 p.
Aquest llibre s’inscriu en el context commemoratiu del 90è aniversari de la proclamació de la República, i ofereix una panoràmica general sobre aquell moment tan transcendent. De plantejament divulgatiu i molt visual, el llibre de Montserrat Duch atén tant els precedents que van fer possible l’arribada a aquell punt d’inflexió històrica, com el desplegament posterior del projecte republicà en un període relativament curt, el qual es veurà fatalment alterat per la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista.
Nota de premsa
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

8 Hores. El Noi del Sucre i la Vaga de la Canadenca
Autoria: Alfons López, Pepe Gálvez. Edició: Pagès Editors, 2021. 112 p.
Fa cents anys els treballadors de la Canadenca van endegar una vaga indefinida que va ser el detonant d’una victòria històrica: la jornada laboral de vuit hores. Aquesta novel·la gràfica és un homenatge a la memòria col·lectiva de la classe treballadora i al sindicalista Salvador Seguí.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Estudis de CCOO de Catalunya

Balanç de salut laboral 2020
Autoria: Mònica Pérez Cardoso; amb el suport de Carles Pérez Espona, Montse Haro Abril, Sergi Roselló Mayà. Edició: Comissions Obreres de Catalunya. 71 p.
El 2020 ens deixa un augment del 21,54 % del nombre d’accidents de treball mortals, al mateix temps que es produeix una reducció significativa dels accidents lleus i greus, i de les malalties professionals. Com són possibles aquestes dades en un any marcat per una important aturada de l’activitat i per la implementació del teletreball a les empreses? Per donar resposta a aquesta pregunta, aquest Informe fa èmfasi en els tres principals factors explicatius del fracàs del model preventiu actual.
Nota de prensa, vídeo i infografia 

Repartidors i repartidores de plataforma digital: condicions laborals, necessitats, demandes i perspectives
Autoria: Daniel Garrell Ballester, Carmen Juares Palma, Pau Pons Febrer. Edició: Comissions Obreres de Catalunya. 55 p.
Aquest estudi té com a objectiu conèixer la situació laboral de les persones que treballen com a repartidores de plataformes digitals com Glovo, Deliveroo i Uber Eats emprant moto o bicicleta, així com les seves necessitats, les seves demandes i les seves perspectives de futur.
Nota de prensa i vídeo
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Impacte de la COVID-19 en el mercat de treball: Una aproximació a la pobresa en el treball a la província de Barcelona i al conjunt català
Autoria: Romina Garcia (coord.). Edició: Comissions Obreres de Catalunya. 68 p.
Aquest informe analitza l’impacte de la crisi sanitària originada per la COVID-19 en el mercat de treball a Catalunya i a la província de Barcelona, i l’incidència de l’esmentat impacte en la pobresa en el treball. S’han tingut en compte tres factors:  el mercat de treball, la situació de les llars i el sistema de protecció social. Són tres variables que aporten informació rellevant per aproximar-nos a les situacions de pobresa que envolten el treball, així com també per veure les febleses del nostre mercat laboral.
Nota de prensa, vídeo i infografia

Treballs i crisi de la covid-19: un impacte molt feminitzat
Autoria: Maribel Ayné Domingo, Dolors Llobet Maria, Cristina Torre López (coord.): Romina Garcia Inglés, [et al.]. Edició: Comissions Obreres de Catalunya. 36 p.
Aquest informe aporta dades, evidències i conclusions importants sobre com el grau d’ocupació, d’atur i de precarietat laboral han canviat per a les dones a Catalunya de resultes de la COVID‑19, també la salut a la feina i el teletreball. Però més enllà del rigor de les xifres i de l’impacte dels gràfics, l’informe vol, també, posar rostre humà a tot plegat amb alguns testimonis de vides de dones treballadores, treballadores essencials que han fet front i viuen les conseqüències d’aquesta crisi en primera línia.
Nota de prensa i vídeo

Informe sobre la bretxa salarial (febrer de 2021)
Autoria: Maribel Ayné Domingo, Llorenç Serrano i Giménez, Cristina Torre López. Edició: Comissions Obreres de Catalunya. 19 p.
Aquest informe s’ha elaborat a partir de dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial (INE) i de fonts tributàries (Agència Estatal de l’Administració Tributària). La bretxa salarial a Catalunya entre dones i homes segueix disminuint a un ritme inacceptablement lent i es situa per sobre del 22 % (dades de 2018 i 2019). El document analitza les principals característiques de la bretxa de gènere i exposa les demandes i propostes del sindicat per erradicar-la.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Publicacions de la Fundació Cipriano García

La dignitat obrera: Recordant l’Ángel Rozas
Autoria: Javier Tébar Hurtado (ed.). Edició: Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, 2020. 129 p.
Aquesta publicació és un recull de les mirades (microrelats), escrites sobre l’estimat Ángel Rozas, en l’homenatge que CCOO de Catalunya li va retre  en el desè aniversari de la seva mort. Aquestes mirades constitueixen part de la memòria de la dignitat obrera que l’Ángel va representar juntament amb milers de companyes i companys.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Cuando vengan los nuestros. Nando y Maruja: una historia de solidaridades
Autoria: Núria Sánchez Masip. Edició: Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, 2019. 107 p.
Esta publicación tiene tres objetivos principales: aproximar al lector a la vida y la historia de personajes que quedaron relegados por los estudios históricos; analizar las condiciones de vida y de trabajo de la clase trabajadora en la historia reciente y ser una muestra de las publicaciones de investigación histórica vinculadas a las fuentes que conserva l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Millorant la qualitat i les condicions de treball a l’educació : 40 anys de la Federació d’Educació de CCOO, construint educació a Catalunya
Autoria: Lluís Filella Carballo, Quim Fornés Salillas, Jordi Mayol Calvet. Edició: Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, 2018. 283 p.
La Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya es va constituir formalment l’any 1978: aquest llibre en repassa la seva història. No podem parlar dels últims 40 anys de l’educació a Catalunya sense fer una referència obligada a la FECCOO, per la seva implicació i participació activa i constant en la millora de l’educació d’aquest país.
Tens aquest llibre a la Biblioteca de CCOO Catalunya (arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Segle XX. Revista Catalana d’Història (núm. 13, 2020)
Edició: Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB, en col·laboració amb la Fundació Cipriano García
Aquest número tracte de, entre altres matèries, les dones del PSUC en temps de guerra (1936-1939); la fotografia com a eina de poder, una aproximació històrica; l’Ajuntament de Barcelona durant la Transició; enfocaments històrics i historiogràfics sobre el passat basc recent.
Nota de premsa al web de la Fundació

Administració pública i funció pública

“El nombramiento de una funcionaria de carrera no puede verse perjudicado por un error o negligencia de la Administración: TSJ La Rioja, Sala de lo Contencioso-administrativo, 18 Diciembre 2020” [comentari breu de sentència]. Actualidad Administrativa, n.º 4 (2021).

BERMELL GIRONA, Santiago. “El Compliance en las entidades locales. Contratación pública”. Actualidad Administrativa, n.º 4 (2021).

FORTUNY CENDRA, Silvia. “El recibo de salarios, ¿envío por medios electrónicos, o entrega en papel?”. Actualidad Administrativa, n.º 4 (2021).

COVID-19 i precarietats

A.M. “La desigualdad mata” [breu ressenya del nou llibre de Joan Benach, La salud es política]. Alternativas Económicas, n.º 90 (Abril 2021), p. 60.

GÁMEZ JIMÉNEZ, José Manuel. “Trabajadores inmigrantes irregulares contagiados del SARS-CoV-2 por cuidar a personas de edad avanzada”. Relaciones Laborales y Derecho del Empleo, Vol. 9, Núm. 1 (2021), p. 267-283.

LÓPEZ ANIORTE, María del Carmen; FERRANDO GARCÍA, Francisca María. “Precariedad y desprotección social del trabajo de limpieza y cuidados ante la situación de crisis sanitaria provocada por la Covid-19”. Relaciones Laborales y Derecho del Empleo, Vol. 9, Núm. 1 (2021), p. 214-245.

Dret del treball

ORTEGA LOZANO, Pompeyo Gabriel. “Criterios para la consideración del “tiempo de trabajo efectivo”: los supuestos más recientes”. Revista de Derecho Social, Núm. 92 (2020), p. 81-106.

SALA FRANCO, Tomás. “Las excedencias laborales voluntarias del trabajador: régimen legal y jurisprudencial”. Revista Española de Derecho del Trabajo, Núm. 239 (febrero 2021).

SÁNCHEZ TRIGUEROS, Carmen. “La hospitalización por parto como causa de permiso: Comentario a la STC 71/2020, de 29 de junio de 2020”. Revista Española de Derecho del Trabajo, Núm. 239 (febrero 2021).

TUSEL DEL PINO, Pedro. “Efectos económicos derivados del ejercicio del derecho de opción por el trabajador, la empresa y el Fondo de Garantía Salarial en los supuestos de despido improcedente”. Jurisdicción Social. Revista de la Comisión de lo Social de Juezas y Jueces para la Democracia, n.º 217 (marzo 2021), p. 22-30.

Dret sindical/ Negociació col·lectiva / Sindicalisme

GÖERLICH PESET, José María. “Digitalización y derecho de huelga”. Temas Laborales [Información del portal de la Junta de Andalucia] (núm. 155, 2020), p. 93-107.

PASTOR MARTÍNEZ, Alberto. “La normativa internacional como instrumento de articulación de las políticas legislativas nacionales en materia de representación de los trabajadores en el contexto del trabajo a distancia y del teletrabajo”. Relaciones Laborales y Derecho del Empleo, Vol. 9, Núm. 1 (2021), p. 474-498.

PAVÓN-BENÍTEZ, Laura; PÁRRAGA VICO, María Mercedes. “Tratamiento de la violencia de género en los planes de igualdad: planes de igualdad acordados y registrados”. Trabajo, Persona, Derecho, Mercado, Núm. 2 (2021), p. 8-45 del pdf.

Recull mensual de convenis i bibliografia de negociació col·lectiva (Març de 2021)
Elaboració: CCOO de Catalunya.
El recull Mensual de Convenis d’aquest més presenta també:
– El Pla d’igualtat de la Federación de Servicios de CCOO
– La nova monografia editada pel la Comisión Consultiva Nacional de Convenios Colectivos: “nuevos escenarios y nuevos contenidos de la negociación colectiva”.
– Articles sobre l’erradicació de la violència de gènere.

Pensions

APARICIO TOVAR, Joaquín. “Sobre la condicionalidad de los Fondos de Recuperación y Resiliencia en materia de pensiones”. NET21, n.º 91, febrero de 2021.Ingrés mínim vital

Plataformes digitals

CALVERAS, Aleix; GANUZA, Juan-José. “La desigualdad: la cara oscura de las plataformas digitales”. Papeles de Economía Española, n.º 167, 2021, p. 113-130.

Salut Laboral

TORRES GARCÍA, Bárbara. “El derecho a la protección de la salud en el trabajo frente a los riesgos del COVID-19”. Revista IUSlabor [Universidad Pompeu Fabra de Barcelona], Núm. 1 (2021), p. 5-41.

PÉREZ DOMÍNGUEZ, Fernando. “Pasaporte COVID: ¿Pasaporte hacia un empleo?”. Trabajo, Persona, Derecho, Mercado, Núm. 2 (enero 2021), p. 8-19 del pdf.

 

Butlletí d’actualitat jurídica i sindical, núm. 66/6604 | Nou concepte de centre de treball

by Leave a Comment

 

Nou  concepte de centre de treball

Hem cregut que seria interessant donar a conèixer els avanços efectuats en  la legislació actual, recordem encotillada i rígida, mitjançant laudes i jurisprudència dictats (inclosos al final de l’article), i de quina forma podem avançar al ritme que avança l’organització del treball i donar resposta a les noves casuístiques en el mercat laboral. Aquest darrer es modifica contínuament  adaptant-se a les noves circumstancies, als jaciments i nous llocs de treball.

Si analitzem les diverses etapes d’eleccions sindicals veiem que van variant els conceptes, les normes… el que abans era rígid, és ara adaptable. Ens hem d’anar adaptant el sindicats també, aconseguint mitjançant les impugnacions arbitrals els laudes i les sentències judicials necessàries a fi avançar cap a una nova jurisprudència adequada les noves realitats laborals. En aquest sentit, recordem que l’àmbit de referència per a la constitució dels òrgans de representació unitària dels treballadors i les treballadores no és l’empresa en el seu conjunt sinó el centre de treball.

Els conceptes bàsics, els motius i els submotius varien i canvien segons les activitats, els nous jaciments i  les demandes que sorgeixen de nous tipus de treball,  fan que  les empreses s’adaptin  i es modifiquin per donar resposta. Sorgeixen noves organitzacions empresarials, (com són les empreses especialitzades multisectorials, multiserveis, i també tenim l’externalització del treball, les noves formes mercantils)  i aquelles es nodreixen amb noves empreses.

L’existència d’aquestes empreses de serveis ha propiciat la necessitat de regular àmbits d’activitat que quedaven buits de responsabilitat, ja que són inaplicables moltes de les premisses legals, que parteixen de l’existència d’un àmbit físic on es realitza l’activitat i on l’empresari té un poder d’organització total. Ha canviat molt aquest concepte: si abans era molt fàcil el seu reconeixement -era bàsicament un espai físic, on es feia tot el procés- en l’actualitat, i amb l’entrada en el mercat laboral de les empreses multisectorials, això ha variat. Per tant, ens hem hagut d’actualitzar.

En alguns centres de treball, al dependre de successius contractes i subrogacions temporals, amb unes característiques de centre propi i solament amb naturalesa pels serveis prestats, reforçant la qualificació com a tal del mateix centre, al considerar la seva transmissibilitat continuada i periòdica entre empreses, es comprova, després de les successives contractes de serveis, que  la millor manera de garantir la representació dels i les treballadores és mantenint‑los separadament, la qual cosa, a més, encaixa dins dels paràmetres legals establerts.

Per a Comissions Obreres, per tant, cada promoció realitzada, pot ser una unitat productiva autònoma de l’empresa, no per si sola, sinó dotada amb un conjunt de mitjans organitzats i estructurats a fi de portar a terme l’activitat econòmica essencial per això creada. És una unitat constitutiva de la circumscripció electoral independent de la resta de centres i activitats de la mateixa empresa, que compleix amb els requisits de l’art. 1.5 de l’ET.

Aquestes noves  unitats electorals  que demanem que es faci una promoció pròpia, poden disposar, al nostre entendre, de tot el necessari per la realització d’una activitat de forma autònoma encara que, lògicament, dintre de l’àmbit global de l’empresa, amb autonomia organitzativa que la individualitza dins del conjunt empresarial, sense que això comporti privar a l’empresa de poder de planificar i regir en general.

A mode de prova, tenim el plec de clàusules tècniques i particulars del contracte de gestió de serveis contractats (Laude B-369/15). En ell s’especifica clarament el concepte de centre de treball que defensem (amb protecció de riscos laborals, competències  en formació, identificació del personal, contractació, personal necessari, local, i tots els mitjans administratius, tècnics i funcionals que calguin per dur a terme el contracte,  així com un responsable amb permanent disponibilitat amb autonomia per actuar quan sigui requerit), tot sota la supervisió de l’empresa adjudicatària. I tot amb un seguiment i avaluació del servei, amb l’obligació d’efectuar informes d’activitat detallats: usuaris, hores serveis, temps, etc…

Cada contracte que preavisem disposa de pressupost propi, que, como la resta de contractes, té un pla de negoci i compte de resultats propis, disposant amb una gestió pròpia i autònoma, independentment de que les persones treballin coordinades per la central.

Per tant, i com a conclusió, hem de valorar totes aquestes possibilitats a la hora de definir el centre de treball, un per un. Cal que tinguem en compte aquests conceptes.

Documentació addicional (laudes i sentències):
B-53/2018
B-90/2017 — Sentència del JS 17 de Barcelona, de 5 de desembre de 2017
B-369/2015
B-133/2014
B-93/2014
Sentència del TJUE, 13 de maig de 2015
Sentència del TS, 7 de febrer de 2012
Sentència del JS 20 de Barcelona, de 28 de novembre de 2019

Climent Pujol Bosch
Director de l’Oficina Electoral de CCOO de Catalunya

Butlletí d’actualitat jurídica i sindical, núm. 66/6601 | Contrato temporal en fraude de ley, subrogación de trabajador y despido

by Leave a Comment

 

Contrato temporal en fraude de ley, subrogación de trabajador y despido: comentario de sentencia del Juzgado de Refuerzo de lo Social de Tarragona, de 23 de febrero de 2021

Llevamos bastantes años planteándonos que en nuestro mercado laboral existe un porcentaje excesivamente elevado de temporalidad en la contratación y que la actual normativa se ha mostrado ineficiente para evitar los abusos cometidos por las empresas. De hecho, gracias a la reforma laboral del PP, que abarató los costos de los despidos y suprimió, en buena medida, los llamados salarios de tramitación, lo que se consiguió es que a los empresarios no les preocupase mucho ser penalizados por utilizar de manera fraudulenta los contratos temporales.

Es por ello que la sentencia 71/2021 del Juzgado de Refuerzo de lo Social de Tarragona me ha parecido idónea para explicar la figura de los contratos temporales en fraude de ley. El fallo aborda el caso de un trabajador que fue contratado por la empresa MASA para realizar trabajos de apoyo al mantenimiento y logística. La empresa utilizó la modalidad de contrato de duración determinada por obra y servicio determinado a tiempo completo, en febrero de 2016, y volvió a subscribir dos nuevos contratos de la misma modalidad y sin verse estos interrumpidos en el tiempo. El 27 de abril de 2018 la empresa MASA le comunica al trabajador que su contrato ha sido subrogado  a la empresa SCHWARTZ PUERTOS SL con fecha de 1 de mayo de 2018, y esta última empresa, el 29 de enero de 2020 le comunica la finalización del último contrato firmado, con efectos a partir del 13 de febrero de 2020. Cuando prácticamente habían transcurrido cuatro años prestando servicios de  manera ininterrumpida desde su primer contrato, la empresa SCHWARTZ PUERTOS decide despedirlo. Ante dicha situación, el trabajador interpone la correspondiente demanda a través del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Tarragona.

En la sentencia resultante, lo primero que hace la juzgadora, una vez dilucidada la posición de las partes, es aceptar la excepción  de falta de legitimación pasiva planteada por la empresa MASA SA, puesto que el trabajador demandante, que había sido contratado inicialmente por ella, pasó a ser subrogado por la nueva empresa SCHWARTZ PUERTOS SL, con los mismos derechos y obligaciones. Por consiguiente, la jueza acepta dicha excepción. A continuación analiza la sucesión de contratos temporales, citando la STS de 1 de junio de 2017, recurso 2890/2015. Esta sentencia establece que los contratos de trabajo se presumirán fijos, salvo que la temporalidad aducida esté contemplada en la ley. Dicha sentencia del TS también hace referencia al Acuerdo Marco celebrado entre las organizaciones interprofesionales (CES, UNICE y CEEP) sobre trabajo de duración determinada, que fue incorporado como anexo a la Directiva 1999/70/CE, donde se hace una referencia expresa a que los contratos de duración indefinida son, y seguirán siendo, la forma más común de la relación laboral entre empresarios y trabajadores…  Asimismo el citado Acuerdo también establece los principios generales y los requisitos mínimos relativos a los trabajos de duración determinada.

A partir de dichos principios y teniendo en cuenta la jurisprudencia del propio TS, la jueza entra a conocer del fondo  del asunto y dado que no ha existido controversia entre las partes en cuanto a la sucesión de contratos temporales (aducidos por el trabajador y acreditados por ambas partes), recordándonos que existiendo en nuestra legislación la posibilidad de realizar contratos temporales, los mismos deben sujetarse a lo que la propia norma establece y debe concurrir la causa objetiva que justifique la temporalidad de los mismos. Y nos recuerda que los derechos a favor del trabajador que de las normas se derivan  son de carácter necesario y no son disponibles, escapando incluso de su propio poder (del trabajador), tal y como establece el  art 3.5 del Estatuto de los Trabajadores (ET).

También nos hace referencia al art. 15.1.a) del ET  y al art. 2.1 del RD 2720/1998, de 18 de diciembre, que regula la figura del contrato temporal para la realización de obra o servicio determinado. Ya hemos visto en otras ocasiones que dicha modalidad contractual ha de recoger con precisión y claridad la obra o servicio que constituye  el objeto del mismo y que ha de tener autonomía y sustantividad propia  dentro de la actividad normal  de la empresa.

La temporalidad, aunque la duración de los trabajos justificativos de la misma sea incierta,  no puede ser indefinida. Se han de observar los requisitos que tanto la norma como la propia jurisprudencia nos ha venido señalando, y, de no ser así, deberemos considerar que la causa es nula y por consiguiente el contrato deviene en indefinido.

Por desgracia, en muchas de estas circunstancias, las empresas acaban optando por indemnizar cuando la sentencia es favorable al trabajador, como es el caso que nos ocupa, y más teniendo en cuenta que se les abarató el despido y el uso o abuso de los contratos temporales.

Buena lectura y esperemos una pronta regulación que reduzca y penalice a los contratos laborales en fraude de ley.

Sentencia del Juzgado de Refuerzo de lo Social de Tarragona

Jesús Martínez

Butlletí d’actualitat jurídica i sindical, núm. 66/6600 | Responsabilidad solidaria de la empresa franquiciante

by Leave a Comment

 

Responsabilidad solidaria de empresa franquiciante en el abono de cantidad adeudada a trabajadora de la empresa franquiciada: comentario de sentencia del Juzgado Social 1 de Mataró, de 10 de febrero de 2021

Introducción

A finales del año 2016 tuve la suerte de poder estar un mes aprendiendo en el despacho del abogado laboralista Matías Movilla, en Vigo. Sin ninguna duda, uno de los mejores abogados laboralistas que conozco. 

No hacía mucho, había recibido la Sentencia de 21 de julio de 2016, nº 707/2016 donde el pleno del Tribunal Supremo le acababa de confirmar una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Galicia, modificando el criterio previo sobre la materia establecido en las SSTS de 15 de diciembre de 2015 (rec. 2614/2014 y 2653/2014). 

En esta Sentencia del pleno del Tribunal Supremo se desarrolla el concepto de propia actividad, a los efectos del artículo 42 del ET, estableciendo que un contrato de agencia entre la empresa principal y la auxiliar para mediar, formalizar y promover la venta de productos de telefonía móvil es inherente de la propia actividad de la empresa de telefonía móvil, y por ello, debiendo esta responder solidariamente de las deudas salariales pendientes.

A mi juicio, la Sentencia del Tribunal Supremo de 21 de julio de 2016 no ha tenido la repercusión que merece, y no se han exprimido aún sus posibilidades. 

Supuesto de hecho de la sentencia 52/2021, del JS 1 de Mataró

El presente caso es sobre una trabajadora despedida disciplinariamente, mediante una carta de despido acausal, que prestaba servicios para una empresa franquiciada por Caprabo SA, que realiza la actividad de comercio al por menor de productos alimenticios en un establecimiento de supermercado. 

El supermercado se organiza según todas las pautas establecidas en el contrato de franquicia, actuando en nombre de la empresa principal, fidelizando al público como clientes de la principal, bajo el mismo rótulo, imagen y marca, y ejercitando Caprabo SA un control sobre la organización del producto. 

Para los consumidores no hay ningún cambio aparente entre comprar en la empresa franquiciante o franquiciada. Pero, para el personal, como habitualmente sucede cuando se subcontrata una obra o un servicio, las condiciones de trabajo se precarizan. 

Y, en el presente caso no fue distinto. La trabajadora percibía un salario de 800 € mensuales para una jornada a tiempo completo, muy por debajo del salario mínimo para su categoría profesional, aproximadamente, el 66 % del sueldo del convenio colectivo de aplicación.  

Y, por todo ello, solicitamos la calificación del despido como improcedente y la responsabilidad solidaria de ambas empresas, franquiciante y franquiciada, respecto las deudas salariales consistentes en las diferencias entre lo percibido y lo que debía percibir.

Fundamentación de la Sentencia respecto la responsabilidad solidaria

La sentencia dictada por el JS 1 de Mataró estima la responsabilidad solidaria de Caprabo SA respecto las deudas salariales por entender que la actividad desarrollada por la franquicia es una actividad inherente al ciclo productivo de la franquiciante, “no existiendo dudas que, en el presente caso, Caprabo SA mediante el contrato de franquicia dota de un conjunto de elementos inmateriales de su propiedad a SOFT BERRY FOOD, SL (rótulo, reputación, imagen, marca, técnicas de gestión y organización), ejercitando un control sobre la organización del producto”. 

Valoración práctica de la Sentencia

Es totalmente necesario seguir luchando para conseguir la declaración de la responsabilidad solidaria de las empresas franquiciante y franquiciadas para garantizar los derechos de las trabajadoras y trabajadores. No puede ser que las grandes empresas que utilizan las franquicias como método de negocio tengan una serie de derechos o beneficios económicos pero no obligaciones respecto a las personas trabajadoras. 

Un contrato de franquicia, sin ninguna excepción, siempre consiste en subcontratar la propia actividad y, por ello, siempre debe responder solidariamente de las deudas salariales de las franquicias. 

Y, por último, es necesario extender esta doctrina y analizar otros contratos entre empresas sobre la «propia actividad», además de la agencia y la franquicia, como puede ser un contrato de distribución, un contrato de suministro o una concesión administrativa, para hacer efectivos los derechos de la clase trabajadora. 

Sentencia del Juzgado Social 1 de Mataró

Guillem Bernat

También de Guillem Bernat en el Butlletí d’Actualitat Jurídica i Sindical:
Nulidad de despido por fraude de ley en un sector ampliamente feminizado: comentario de sentencia del Juzgado de lo Social 1 de Mataró, de 24 de enero de 2019, (Butlletí núm. 51, febrer de 2019)

Butlletí de la biblioteca, març del 2021

by Leave a Comment

Aquest Butlletí presenta i dona accés a les darreres publicacions (llibres, revistes especialitzades i articles) incorporades al catàleg de la Biblioteca de l’Arxiu Històric i del CERES (CCOO de Catalunya)
Sol·licitud de documentació:
arxiu@ccoo.cat  
biblioteca@ccoo.cat

 

Publicacions de CCOO de Catalunya

Análisis de las percepciones, actitudes y opiniones de las personas trabajadoras y sus representantes legales ante el cambio climático
Autoria: Begoña María-Tomé Gil; Antonio Ferrer Márquez (CCOO-ISTAS)
Aquest document presenta els resultats de l’explotació del qüestionari “canvi climàtic i món laboral” que fou distribuït a principis de l’any 2020 a una mostra no aleatòria de més de 4.500 persones treballadores. L’estudi s’estructura en dos apartats: 1/Anàlisi de les percepcions i opinions; 2/Eines per a la intervenció i participació de les persones treballadores i els seus representants en l’adaptació al canvi climàtic a l’empresa i a l’administració pública.
Nota de premsa de CCOO

Dossier de seccions sindicals
Autoria: Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya
El Servei Lingüístic (SL) ha elaborat aquest dossier adreçat a les seccions sindicals amb l’objectiu de promoure l’ús del català en el món laboral. Inclou un bloc teòric i un bloc amb models de documents d’utilitat sindical. Per a l’elaboració del dossier, s’ha comptat amb l’assessorament de la Secretaria d’Acció Sindical i del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya. Des del web del SL, et pots descarregar totes les plantilles de documents en format editable.

Emigrar después de la crisis : crecimiento económico y nueva migración española
Autoria: Ana Fernández Asperilla, Susana Alba. Edició: Fundación 1º de Mayo : Catarata, 2020.
Aquest llibre estudia la nova emigració espanyola des de l’any 2014, moment en què va començar a créixer l’economia a Espanya. Les autores mostren com, tot i aquest creixement, va continuar la sortida de persones i analitzen algunes de les principals característiques d’aquest flux demogràfic. També expliquen perquè la corrent de retorn de persones existent és menor del que podria pensar-se.
Nota de premsa, pròleg i introducció del llibre
Llibre disponible en format paper a la Biblioteca de CCOO de Catalunya
(pregunta a arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat).

Història del sindicalisme/ Biografies/ Memòria Històrica

Segle XX. Revista Catalana d’Història (núm. 13, 2020)
Edició: Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB, en col·laboració amb la Fundació Cipriano García
Aquest número tracte de, entre altres matèries, les dones del PSUC en temps de guerra (1936-1939); la fotografia com a eina de poder, una aproximació històrica; l’Ajuntament de Barcelona durant la Transició; enfocaments històrics i historiogràfics sobre el passat basc recent.
Nota de premsa al web de la Fundació

Sindicalistas: mujeres en las Comisiones Obreras
Autoria: Eva Antón Fernández; Diana García Bujarrabal (coords.). Edició: Fundación 1º de Mayo : Catarata, 2021.
Més que un llibre històric, aquest és un llibre d’històries, les de vuit lluitadores que varen saber connectar les seves reclamacions com a treballadores i com a dones. A partir de les seves semblances, aquesta obra traça el fil conductor de la trajectòria col·lectiva de les dones a CCOO i a la societat espanyola, des de la postguerra i el franquisme fins a l’actualitat.
Nota de premsa i accés a la introducció
Llibre disponible en format paper a la Biblioteca de CCOO de Catalunya (pregunta a arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Con pasado y con futuro
Autoria: Adonio González. Edició: Fundació Revolució Democràtica : dbcoop, 2020.
Aquest llibre de memòries d’Adonio González és una nova font per estudiar la història del moviment obrer i de la lluita antifranquista. En aquest cas, localitzades en la zona nord de la ciutat de Barcelona.
Llibre disponible en format paper a la Biblioteca de CCOO de Catalunya (pregunta a arxiu@ccoo.cat o biblioteca@ccoo.cat)

Tema destacat: Algoritme

MERCADER UGUINA, Jesús R. “Discriminación algorítmica en el trabajo y derecho fundamental a la transparencia: ¿Debemos (podemos) regular los algoritmos?”. A: El Foro de Labos (15 de febrer de 2021).

PÉREZ DEL PRADO, Daniel. “El debate europeo sobre los algoritmos”. A: El Foro de Labos (25 de febrer de 2021).

SÁEZ LARA, Carmen. “El algoritmo como protagonista de la relación laboral. Un análisis desde la perspectiva de la prohibición de discriminación”. Temas Laborales [Información del portal de la Junta de Andalucia] (núm. 155, 2020), p. 41-60.

Documentació sobre algoritmes al catàleg de les Biblioteques de CCOO de Catalunya

Tema destacat: Postpandèmia

ANDRÉS RICART, Georgina. “La vacuna contra la COVID-19 y la protección de datos”. Aranzadi Digital, n.º 1 (2021).

RODRÍGUEZ-CHAVEZ MIMBRERO, Blanca. “Tratamiento de datos personales en la lucha contra la pandemia por la COVID‑19: las medidas de excepción y principio de proporcionalidad”. Revista Española de Derecho Administrativo (núm. 209, octubre-diciembre de 2020), p. 317-355.

SEGALÉS FIDALGO, Jaime. “Vacunas y trabajo”. Jurisdicción Social. Revista de la Comisión de lo Social de Juezas y Jueces para la Democracia, n.º 217 (diciembre de 2020), p. 5-18 de la revista.

Administració pública i funció pública

GALA DURÁN, Carolina. “Teletrabajo y Seguridad Social”. La Administración Práctica, n.º 1 (2021).

GONZÁLEZ DE LARA MINGO, Sandra. “¿Cuál es la jurisdicción competente para conocer de las reclamaciones de los funcionarios y personal estatutario en relación con los fallecimientos y contagios producidos por el COVID-19?”. Actualidad Administrativa, n.º 1 (enero 2021).

MARTÍN VALERO, Ana Isabel. “La declaración de caducidad del procedimiento administrativo”. Actualidad Administrativa, n.º 2 (2021).

TEJEDOR BIELSA, Julio César. “Transformación digital, «blockchain» e inteligencia artificial en la administración pública”. Revista Española de Derecho Administrativo, Núm. 209 (octubre-diciembre 2021), p. 111-138.

Dret del treball

ALONSO ARANA, Mamen. “La paga extra íntegra durante maternidad, paternidad y riesgo embarazo-lactancia ¿es condición más beneficiosa? STS de 25 noviembre 2020” [breu comentari de sentencia]. Aranzadi Doctrinal, Núm. 2 (2021).

INDA ERREA, Mabel. “Medidas para la reducción de la brecha de género y otras materias en los ámbitos de la Seguridad Social y económico (análisis del RDL 3/2021)”. Aranzadi Digital, Núm. 1 (2021).

REQUENA MONTES, Óscar. “Tiempo de presencia como tiempo de trabajo: el cómputo de las horas extraordinarias”. Revista Española de Derecho del Trabajo, Núm. 238 (enero 2021).

SEMPERE NAVARRO, Antonio V. “El permiso por “hospitalización” de familiar (tras la STC 71/2020)”. Revista Aranzadi Doctrinal, Núm. 1/2021.

TRILLO PÁRRAGA, Francisco. “Estabilidad en el empleo de las personas trabajadoras en contratas y subcontratas: a propósito de la peligrosa doctrina de la STSJ Catalunya 66/2020”. Revista de Derecho Social, Núm. 92, p. 185-195..

Dret sindical/ Negociació col·lectiva / Sindicalisme

Recull mensual de convenis i bibliografia de negociació col·lectiva (Febrer de 2021)
Elaboració: CCOO de Catalunya.
El recull Mensual de Convenis d’aquest més presenta en el seu apartat de destacats:
– Clàusules sobre mesures de discriminació positiva a borses de treball, dies laborables de gaudiment de permisos retribuïts per malaltia, hospitalització, etc.
– Acord marc europeu d’interlocutors socials sobre digitalització
Formulari de recerca de convenis col·lectius i reculls anteriors.

ARRIETA IDIAKEZ, Francisco Javier. “Negociación colectiva y prevención de riesgos psicosociales”. Lan Harremanak – Revista de Relaciones Laborales [Universidad del País Vasco], Núm. 44 (2020), p. 238-277.

MORALES VÁLLEZ, Concepción. “Sobre la difusión de información sindical en el puesto de trabajo. Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo nº 1033/2020, de 25/11/2020 (Recurso nº 39/2019)”. Revista Aranzadi Doctrinal, Núm. 2 (2021).

MORARU, Gratiela-Florentina. “Elecciones sindicales durante tiempos de pandemia: a propósito del laudo arbitral dictado el 5 de octubre de 2020 en Vigo”. Revista de Derecho Social, Núm. 92 (2020).

VARGAS BASÁEZ, Pedro. “Los servicios esenciales como límite del derecho de huelga: aproximación crítica a su delimitación conceptual en el derecho español”. Revista Española de Derecho del Trabajo, Núm. 238 (enero 2021).

 VALLE MUÑOZ, Francisco Andrés. “El control empresarial del uso de dispositivos digitales con fines sindicales”. Revista IUSlabor [Universidad Pompeu Fabra de Barcelona], Núm. 3 (2020).

Gènere / Treballadores / Erradicació de la violència masclista

CABEZA PEREIRO, Jaime. “La directiva de conciliación de la vida familiar y profesional”. Revista de Derecho Social, n.º 92, p. 41-80.

GUINDO MORALES, Sara. “La protección de la mujer trabajadora frente al despido”. Relaciones Laborales y Derecho del Empleo, vol. 8, n.º 4 (octubre-diciembre de 2020), p. 62-105.

PASTOR-GOSALBEZ, Inma; BELZUNEGUI-ERASO, Ángel; CALVO MERINO, Marta; PONTÓN MERINO, PALOMA. “La violencia de género en España: un análisis 15 años después de la Ley 1/2004”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (2021).

SANZ PÉREZ, Ángel L. “La igualdad en las relaciones laborales. La discriminación “indirecta” por razón de sexo” [comentario a la sentencia del TC 79/2020, recurso de amparo interpuesto por una trabajadora médica]. Aranzadi Doctrinal, n.º 1 (2021).

Ingrés mínim vital

DALLI, María. “El ingreso mínimo vital y el derecho a la asistencia social de la Carta Social Europea”. Lex Social. Revista de Derechos Sociales, vol. 11 (2021), p. 208-242.

GÓMEZ GORDILLO, Rafael. “El ingreso Mínimo Vital: la pensión que aspira a ser subsidio. Análisis del RDL 20/2020, de 29 de mayo y de sus modificaciones”. Revista de Derecho Social, n.º 91 (2020), p. 37-67.

Pacte de Toledo / Seguretat Social

APARICIO TOVAR, Joaquín. “El Pacto de Toledo en tiempos de la COVID-19”. Revista de Derecho Social, n.º 91, p. 15-35.

HIERRO HIERRO, Francisco Javier; SEMPERE NAVARRO, Antonio V. “Contenido sociolaboral de la Ley de Presupuestos Generales del Estado para 2021”. Revista Aranzadi Doctrinal, n.º 2 (2021).

Salut Laboral

ARRIETA IDIAKEZ, Francisco Javier. “Negociación colectiva y prevención de riesgos psicosociales”. Lan Harremanak – Revista de Relaciones Laborales [Universidad del País Vasco], Núm. 44 (2020), p. 238-277.

SEGALÉS FIDALGO, Jaime. “Vacunas y trabajo”. Jurisdicción Social. Revista de la Comisión de lo Social de Juezas y Jueces para la Democracia, n.º 217 (diciembre 2020), p. 5-18 de la revista.

TRUJILLO PONS, Francisco. “La conectividad constante del “trabajo en remoto” desde la perspectiva de la prevención de riesgos laborales”. Derecho de las Relaciones Laborales, n.º 11 (diciembre 2020), p. 1524-1542.