Pensions
Cuidar de la vida sí té preu
Les dones gestem la vida, tenim cura dels infants, atenem les persones malaltes i els nostres progenitors (fins i tot els de la parella) quan, per salut o per edat, es generen situacions de dependència. Segons el baròmetre del CIS, la cura d’infants menors de tres anys la fa la mare en un 82% dels casos; i les àvies en el 7,5%. Només en un 4,8% dels casos són els pares qui se’n fa càrrec. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 95% de les persones que no tenen feina remunerada per tenir cura de persones dependents -cures que són més indeterminades en el temps-són del col·lectiu femení.
La genètica de les dones no ens capacita especialment, i més enllà de l’alletament, per assumir els treballs de cures millor que els homes. Qui marca aquestes diferències és la divisió sexual del treball, que la societat patriarcal va infondre relegant d’una manera perversa les dones a l’espai privat mentre els nostres companys homes disposaven de tot l’espai públic, justament on es gesten els poders polític i econòmic.
En una societat moderna no es justifica que el rol de cures majoritàriament recaigui en el gènere femení. És possible que suposi una estratègia per encobrir el dèficit de les institucions per atendre les persones dependents? La resposta és clara: rotundament sí.
Les cures, per tant, suposen, amb caràcter general, el fre més potent per al desenvolupament de les carreres professionals de les dones i, en conseqüència, són un dels obstacles més importants per a obtenir una pensió digna. I és que la dedicació a les cures sovint aboca les dones a haver d’abandonar la feina retribuïda, bé de manera parcial (reduint la jornada per la via de l’article 37.5 de l’Estatut de les Persones Treballadores) o bé per via de l’excedència. I amb la conseqüent reducció de possibilitats de promoció deguda a la manca d’experiència o de disponibilitat per a l’empresari.
La bretxa salarial de gènere existent, determinada per aquests rols de gènere i pels estereotips, la infravaloració de les feines i les capacitats de les dones i la segregació laboral releguen, habitualment, el salari de les dones a un mer complement dels ingressos familiars. En conseqüència, les dones -amb carreres de cotització més curtes que els nostres companys, una realitat motivada també per la nostra ‘recent’ incorporació al mercat de treball- són les grans perjudicades pel sistema de pensions d’aquest país, que reflecteix actualment un biaix de gènere de més del 34%.
Un problema afegit és el de les pensions de viudetat. Les dones, que en són beneficiàries en un 97% dels casos i que tenen una mitjana de supervivència major que els homes, són condemnades a viure en situacions de pobresa amb uns ingressos mísers i en situacions de dependència. Aquelles que tenen la sort de tenir suport de les filles cuidadores acaben tancant un cicle vital pervers.
El nou acord de pensions signat l’1 de juliol, que estableix la cotització al 100% de la jornada anterior a la reducció per cures, introdueix un element de justícia al sistema, retornant a les dones una part del seu esforç i de la seva funció social.
Confiem molt fermament en què la segona fase de la negociació de l’acord abordi una optimització de les pensions de viduïtat, dels complements a mínims i de les no contributives. En un moment en què les dones s’incorporen massivament al mercat de treball, amb més interès per organitzar-se que mai, CCOO ha d’elaborar propostes fermes i valentes per modernitzar l’actual sistema de protecció social de cara a poder recuperar, mantenir i garantir el dret de les dones a una vida i una pensió justes.
Mentxu Gutiérrez Jiménez
Secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Marc Andreu
Comitè del Butlletí: Dolors Llobet, Marc Andreu, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Llorenç Serrano.
Consell d’aquest número del Butlletí: Marc Andreu, Llorenç Serrano, Ricard Bellera, Michella Albarello, Carlos del Barrio, Emili Rey, Carles Bertran, Julián Garrido, Carmen Juares, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]