Accident laboral i recàrrec de prestacions per manca de mesures de seguretat. Un cas a l’administració pública: comentari de sentència del Jutjat Social 2 de Lleida, de 30 de desembre de 2020
Un ajuntament de la província de Lleida va interposar demanda per impugnar el recàrrec de prestacions -per manca de mesures de seguretat laborals- contra l’INSS, contra la Tresoreria General de la Seguretat Social i, contra un dels seus treballadors. L’entitat local al·legava que no era responsable de l’accident de treball sofert per l’encarregat del teatre, doncs -en el traslladat dels equips i demés instruments musicals-, no havia provat que patís un pinçament lumbar, quan estava baixant per unes escales interiors un equip de música, ja que va continuar treballant durant els dies posteriors. Finalment, la mútua li va cursar el comunicat de baixa (de la qual s’ha derivat una declaració d’incapacitat permanent total per accident de treball, tota vegada que es va interposar pel treballador un procediment per a determinar la seva contingència professional).
A més, l’ajuntament acusava al treballador d’haver desobeït les ordres impartides per la tècnica de cultura en la planificació, organització i coordinació amb la brigada d’obres, així com que (de forma unilateral, voluntària i incomprensible), va incomplir les normes sobre la manipulació de càrregues al decidir baixar un equip de so d’uns 50 kg per les escales, en lloc de utilitzar una rampa / passarel·la que comunicava la planta superior de l’edifici amb el carrer i, seguint aquest, fins a la planta inferior.
També, va qualificar la conducta del treballador (qui, a més, era delegat de prevenció del comitè de seguretat i salut) de temerària i greu al desobeir les ordres expresses rebudes i, no requerir l’ajuda de la brigada municipal d’obres, tota vegada que entre les seves tasques té assignades les funcions de col·laborar en el muntatge i desmuntatge de la infraestructura necessària per al desenvolupament de festes populars i altres esdeveniments.
L’ajuntament va proposar l’interrogatori del treballador, va aportar diversa prova documental, tres testimonis (per deixar constància de la desobediència a les ordres de l’equip de govern) i, d’una pericial, a fi de poder acreditar la conducta totalment temerària i il·lògica en el trasllat dels equipaments i en la manipulació de càrregues pesades, resultant la conducta del treballador contrària a tots els protocols establerts per evitar riscos laborals.
L’advocat del treballador va proposar la prova documental, diversos correus interns remesos pels responsables de l’ajuntament (acreditatius de les feines a realitzar, no hi havia cap requeriment a la brigada d’obres), diverses fotografies de l’estat de la rampa, informe de la investigació de l’accident, còpia de la denúncia davant la Inspecció de Treball, la petició per a determinar la contingència laboral, informes mèdics acreditatius d’haver estat -des del dia següent a l’accident- precisant assistència mèdica del servei públic, infiltracions, del tractament mèdic de la mútua i de la intervenció quirúrgica.
En el desenvolupament del judici oral, es va poder provar la contradicció existent entre les declaracions dels testimonis, la feblesa dels seus arguments (vam poder acreditar que l’ajuntament -per a fer desplaçaments dels equipatges del teatre- tenia un concert amb una empresa de transports i, la brigada d’obres només era per a tasques urgents i que es pagaven hores extraordinàries en cada requeriment –l’accident fou en cap de setmana-) i, d’una pericial realitzada per demostrar tota una metodologia en els trasllats, sense ometre que, amb posterioritat a l’accident, es va reconstruir la passarel·la i l’ajuntament va comprar un sistema mecànic amb rodes i amb una plataforma per a carregar les furgonetes i camions.
La sentència dona com a fets provats els arguments del treballador (que es va limitar a complir les ordres de la tècnica de cultura i que la brigada d’obres actuava als requeriments de l’esmentada tècnica), la mútua no va impugnar la determinació de contingència, l’ajuntament va fer arreglar la passarel·la i va comprar un carro per a fer els transports de càrregues. Per tant, en aplicació dels articles 14, 15 ,17 i 29 de la Llei de prevenció de riscos laborals, així com de la doctrina del Tribunal Suprem, en les sentències del 15 d’octubre de 2014 (rec. 3164/2013) i de 30 de juny de 2010 (Sala General, rec. 4123/2008), la jutgessa desestima la demanda i ratifica la resolució de l’INSS en què es declara la responsabilitat de l’ajuntament per manca de mesures de seguretat, imposant-li el recàrrec del 30 %.
El treballador va reclamar la indemnització per incapacitat permanent total derivada d’accident de treball establerta en el conveni d’aplicació, la qual li fou abonada (un argument més per a la oposició a la demanda de l’ajuntament).
L’ajuntament ha anunciat recurs de suplicació.
Sentència del Jutjat Social 2 de Lleida
Joan Jesús Vidal Ibars
Advocat del GTJ de CCOO de Catalunya