Populisme i extrema dreta
Sumari
Dediquem aquest dossier al populisme i l’extrema dreta, una temàtica sobre la qual CCOO de Catalunya va reflexionar el desembre passat en un seminari de l’Aula de Treball, Economia i Societat en què van participar com a ponents la historiadora i politòloga Paola Lo Cascio i el consultor i expert en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí, i del què en aquest mateix butlletí oferim el vídeo de la sessió. L’assalt al Capitoli que el 6 de gener de 2021 van protagonitzar seguidors de Donald Trump i que ha costat un segon ‘impeachment’ al ja expresident dels Estats Units, així com la previsible irrupció de Vox a les properes eleccions al Parlament de Catalunya han reforçat l’interès per analitzar el nacionalpopulisme i l’extrema dreta 2.0. Així l’anomena precisament Steven Forti en l’article exclusiu per al bTES que emmarca una innovadora proposta d’estudi d’aquest fenomen. Complementen aquesta visió global dos textos recents de Míriam Juan-Torres i Jordi Vaquer reproduïts, respectivament, a les revistes ‘Barcelona Metròpolis’ i la ‘Idees’.
Ens acosten a una visió europea del fenomen Paola Lo Cascio i Gonzalo Rodríguez Martínez a partir d’articles recents per, respectivament, la ‘Gaceta Sindical, Reflexión y Debate’ de CC.OO., i la ‘Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas’ de la Universitat de Santiago de Compostela, i ho complementa el company de CC.OO Paco Rodríguez de Lecea explicant, des de Grècia, què ha significat la sentència judicial que ha condemnat el partit neonazi Alba Daurada com a organització criminal. Després ens acostem a la realitat més propera de Catalunya i Espanya amb una anàlisi de context d’Albert Recio, publicada al número de gener de ‘Mientras Tanto’, i una definició interpretativa sobre Vox de Xavier Casals a ‘Barcelona Metròpolis’, mentre que el company de Badalona Carles Sagués analitza el laboratori populista de l’alcalde Xavier García Albiol i Arantxa Tirado posa el focus, amb un text publicat a ‘Crític’, sobre quin efectes polítics té la inseguretat als nostres barris. Estrella Montolío i Sebastián Bonilla expliquen algunes de les pràctiques de la retòrica i el discurs de l’ultradreta, a “Barcelona Metròpolis”. Finalment, David Monsergas ens proporciona una tria del repertori bibliogràfic més recent sobre el populisme i l’extrema dreta.
Articles
Steven Forti. “¿Fascismo? ¿Populismo? ¡Extrema derecha 2.0!”
Cal parlar de l’extrema dreta. Hi ha cert consens sobre les causes del seu avenç, però no és així en una qüestió clau: com anomenar-la? Definir nítidament l’extrema dreta és un primer pas necessari per poder entendre-la i combatre-la.
Steven Forti caracteritza l’extrema dreta i presenta una proposta per a definir-la, mitjançant la macrocategoria extrema dreta 2.0. Aquesta ens permet posar l’accent en la seva diferència respecte a fórmules passades (feixismes i neofeixismes) i en la importància que en ella cobren les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
(Més informació)
Míriam Juan-Torres. “L’extrema dreta i el populisme autoritari, reptes per a la democràcia liberal”. Article publicat a Barcelona Metròpolis, núm. 116
L’aparició de grups polítics d’extrema dreta o de l’anomenat “populisme autoritari” a Estats Units i algunes parts d’Europa sembla contradictòria, ja que està sorgint a les anomenades “democràcies consolidades”. Però aquesta irrupció respon a una lògica històrica: apareix en un context de crisi econòmica i de descens del nivell de vida.
Míriam Juan-Torres subratlla les diferències dels partits, líders polítics i moviments d’extrema dreta actuals respecte fórmules del passat i analitza les seves principals característiques.
(Més informació)
Jordi Vaquer. “Nacional-populisme al poder: les conseqüències en matèria de drets fonamentals”. Article publicat a Idees, núm. 50
El món es troba immers en l’anomenada Tercera Onada Autoritària. Pràcticament no queda cap democràcia on algun líder o força política de signe nacionalpopulista no estigui disputant el poder i impugnant el règim democràtic existent. El nacionalpopulisme és una variant del populisme que es construeix des de l’espectre polític de la dreta, buscant, en particular entre les capes populars, una base electoral molt més àmplia que la que tradicionalment se situava en aquest espectre.
Jordi Vaquer aprofundeix en l’atac del nacionalpopulisme als dret fonamentals. Circumscriu aquest anàlisi a aquells països on encara hi ha un cert nivell de competició electoral i pluralisme mediàtic i polític, i on es pot considerar que el nacionalpopulisme al poder és una opció política en competència amb altres.
(Més informació)
Paco Rodríguez de Lecea. “Sentència per Alba Daurada”
Una sentència judicial condemnava Alba Daurada per constituir una organització criminal, el passat octubre de 2020. Aquesta formació havia arribat a ser el tercer partit polític grec.
Alba Daurada se situava de forma conscient en l’estela del pensament nazifeixista. El que algun diari grec ha definit com “el judici a feixistes més important des de Nuremberg” és per tant, una fita molt important, que comenta Paco Rodríguez de Lecea.
(Més informació)
Paola Lo Cascio. “La gobernanza política de la pandemia: el modelo europeo frente al populismo, y el autoritarismo”. Article publicat a Gaceta Sindical. Reflexión y Debate, núm. 35 (CC.OO.)
Paola Lo Cascio reflexiona sobre algunes de les moltes dimensions de la governança política de la pandèmia de la COVID-19 que s’han considerat significatives. En aquest marc, l’anàlisi de l’autora ha tingut en compte, en primer lloc, les diferències de plantejament entre els països de la Unió Europea i els que tenen governs autoritaris o populistes, i, en segon lloc, algunes pràctiques i temptacions -i sobre els riscos a elles vinculats- de tipus populista i autoritari, que també s’han produït dins del mateix marc comunitari.
(Més informació)
Gonzalo Rodríguez Martínez. “La crisis de la Unión Europea y el auge de la extrema derecha”. Article publicat a RIPS: Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas, vol. 19, núm. 1 (Universidade de Santiago de Compostela)
La Unió Europea es troba immersa en un procés de reestructuració profund degut a la irrupció de noves formacions polítiques d’extrema dreta, tant en el pla estatal com en el comunitari i, al contrari que en anteriors ocasions, aquest procés ve a debilitar més que a enfortir tot el que implica el projecte d’integració europeu. Enfront del gran desafiament que implica aquesta onada d’euroescepticisme, Gonzalo Rodríguez planteja la necessitat de creació de noves formes de legitimitat per al projecte i institucions europees mitjançant la reformulació del concepte de ciutadania europea i de la recuperació dels valors socials i democràtics fundacionals del projecte.
(Més informació)
Albert Recio Andreu. “¿Un año post?”. Article publicat a Mientras Tanto, núm. 197
¿Què podem esperar de l’any 2021? Tot el món espera un canvi, una situació millor, pel que fa a la pandèmia, gràcies a les vacunes i, en l’àmbit polític, un possible retrocés de l’extrema dreta arreu, amb la sortida definitiva de Trump.
Albert Recio apunta alguns elements estructurants que expliquen la continuïtat de les situacions, més enllà de les fluctuacions. Uns elements que contribueixen a l’actual auge de l’extrema dreta, que no s’explica per la presidència de Trump. Més que de grans canvis, l’any 2021 haurà de ser el de reconstruir teixit social, perquè només amb l’acció col·lectiva podrem afrontar totes les amenaces del present.
(Més informació)
Arantxa Tirado. “Barris, inseguretat i esquerra: una relació incòmoda?”. Article publicat a Crític, el 23 d’octubre de 2020
La crisi econòmica, aprofundida per la pandèmia, està arrasant els barris obrers a tot l’Estat. En aquests proliferen problemes que, ara, agafen força atesa la situació desesperada de moltes famílies: impagaments de lloguer o d’hipoteques, desnonaments violents, ocupacions d’habitatges per evitar dormir al ras o robatoris per tal de poder viure. Les ocupacions o els robatoris són minoritaris però el seu impacte és molt gran en l’imaginari col·lectiu i és greu la demonització i culpabilització de determinats col·lectius.
Arantxa Tirado analitza la percepció social de la delinqüència als barris. Una percepció que es veu transformada pel bombardeig de valors individualistes i neoliberals des dels mitjans, per la penetració de la ideologia de l’ultradreta, i perquè l’esquerra no té un discurs clar sobre la delinqüència.
(Més informació)
Carles Sagués. “El laboratori populista de Badalona”
Xavier Garcia Albiol ha esdevingut dues vegades alcalde de Badalona i ha guanyat les eleccions municipals en tres ocasions des de l’any 2011. És un exemple paradigmàtic de triomf del populisme d’extrema dreta, sobre la base d’un discurs desacomplexat i reaccionari, que es dirigeix a sectors socials desfavorits, afectats pels canvis socioeconòmics i decebuts amb la política oficial.
Carles Sagués apunta trets de la situació política i social a Badalona i descriu les principals característiques de l’estratègia ultrapersonalista d’Albiol.
(Més informació)
Xavier Casals. “Com definir Vox? Cinc claus interpretatives”. Article publicat a Barcelona Metròpolis, núm. 116
És Vox un partit d’ultradreta neofranquista, feixista, neofeixista o “nativista”? És difícil determinar-ne la seva naturalesa: Vox és una força en construcció que encara ara està desplegant la seva ideologia, i hi ha escassos estudis sobre aquesta.
Xavier Casals aprofundeix en les característiques de Vox i presenta cinc claus interpretatives al respecte.
(Més informació)
Estrella Montolío; Sebastián Bonilla. “Retòrica ultra”. Article publicat a Barcelona Metròpolis, núm. 116
La retòrica ultra és una nova reencarnació de la retòrica sofista. Col·loca les fake news en el nucli del seu programa comunicatiu, el qual se centra en denigrar l’enemic i qüestionar de manera radical els consensos democràtics amb l’objectiu d’esquerdar-los i fer del caos una oportunitat per ser i per influir.
Estrella Montolío i Sebastián Bonilla analitzen algunes de les pràctiques més rellevants de la retòrica i la comunicació ultra: fabricar l’enemic, exercir la mentida, practicar el disfemisme o desacreditar els arguments contraris.
(Més informació)
CERES. “Repertori bibliogràfic sobre populisme i extrema dreta”
Presentem una selecció de publicacions i articles sobre populisme i extrema dreta. La llista classifica les referències bibliogràfiques que inclou per temes o per àmbit geogràfic i ofereix enllaços al text complet de bona part de les publicacions. Aquest repertori es completa amb la citació d’alguns llibres sobre extrema dreta i altres matèries relacionades publicats recentment.
(Més informació)
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Marc Andreu
Comitè del Butlletí: Dolors Llobet, Marc Andreu, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Llorenç Serrano.
Consell d’aquest número del Butlletí: Marc Andreu, Llorenç Serrano, Ricard Bellera, Michella Albarello, Carlos del Barrio, Emili Rey, Carles Bertran, Julián Garrido, Carmen Juares, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]