Excedència per maternitat i participació a eleccions sindicals
Analitzem en aquest article la situació de la treballadora en excedència per cura de fills: figura prevista a l’article 46.3 de l’ET i a la Llei general de la Seguretat Social, art. 178 i següents.
L’excedència per cura de fills és el dret que té tot/a treballador/a a un període d’excedència no superior a tres anys per atendre la cura de cada fill/a. És tracta d’un dret individual i el període gaudit en aquesta situació serà computable a efectes d’antiguitat i, a més, la persona que s’hi aculli tindrà dret d’assistència a cursos de formació professional, als quals haurà de ser convocat per l’empresa. A més, durant el primer any, es tindrà dret a reserva del lloc de treball, i, durant la resta del període, la reserva farà referència a un lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent. Finalment, el lloc de treball de l’empresa queda reservat pel treballador/a durant tota la excedència per cura de fills, de tal manera que qui decideix acabar la situació d’excedència és exclusivament el treballador/a.
L’excedència per maternitat és una situació de suspensió de contracte de treball, és a dir, queden suspeses les principals obligacions, prestació de serveis en concepte d’excedència forçosa.
Durant la suspensió del seu contracte de treball, la persona treballadora té plenament íntegres els seus drets a la participació a l’empresa, el seu dret a ser elector i elegible, encara que tingui en suspensió part dels seus efectes o obligacions. Manté la seva vigència en un estat latent, podent recuperar la seva plena vigència amb el retorn al seu lloc de treball.
No obstant això, la suspensió del contracte, únicament es deriva la impossibilitat temporal de prestació del treball però res impedeix a la persona treballadora assistir a votar en processos d’eleccions sindicals, dret que, fins i tot, pot exercir per correu.
En tot cas, s’ha de comprovar el cens electoral i si el treballador/a en excedència no hi està inclòs s’ha d’efectuar la corresponent reclamació prèvia a la mesa per demanar la seva inclusió. Si la resposta és positiva s’inclou i punt; si, en canvi, la resposta és negativa o simplement hi ha silenci, s’ha d’efectuar la corresponent impugnació arbitral en un termini de tres dies laborals posteriors a la reclamació a la mesa.
Per això, la no inclusió d’una treballadora en el cens electoral, en aquestes circumstàncies, podria produir efectes irreversibles, ja que l’exclosa no podria ser elector i/o elegible, de manera que una decisió unilateral, que, a més, no seria ferma, suposaria una vulneració clara del dret de llibertat sindical i els drets fonamentals continguts als articles 17 i 28 de la CE, ja que els i les treballadores no podrien tenir opció d’escollir-la ni, així mateix, ella de presentar-s’hi.
La procedència de la inclusió en el cens electoral dels i les treballadores pot afectar, no sols al dret del treballador/a acomiadat a participar com a elector, sinó també, el dret de la resta de treballadors de l’empresa, que no poden veure’s privat del dret d’elegir-la o elegir-lo, com a representació seva. No garantir aquest dret tindria efectes irreparables amb vulneració de l’article 4.1 g) de l’ET.
Climent Pujol
Director de l’Oficina Electoral de CCOO de Catalunya
Laudes i sentències destacats
Laude B-112/2014
Laude B-158/2018
Sentència del Jutjat Social 9 de Barcelona
Sentència del TSJ de Catalunya